filonet.org

Web Imatges Grups Directori

(del grec lógiké, derivat de logikós, que es refereix a la raó, de lógoV, lógos, raó)

Definició de lògica

Pot també definir-se com l’estudi sobre la consistència dels enunciats que afirmem (veure cita), o com la ciència de les regles que ens permeten usar correctament l’expressió «per tant», o un equivalent de la mateixa (veure cita).

Els següents paràgrafs són exemples d’argumentacions o raonaments

Ja que són raonaments vàlids o correctes, els enunciats que componen cadascun d’ells són consistents dintre seu, l’ús de l’expressió «per tant» o expressió equivalent (com «per consegüent», «així, doncs», etc.) és legítima, i, en cada cas, la conclusió ha estat deduïda vàlidament de les premisses..

Perquè hi hagi un raonament, no cal que la disposició dels enunciats sigui la formal, la pròpia de la lògica; un raonament pot tenir també una disposició informal, com en l’exemple següent, en el qual també la conclusió es dedueix correctament -vàlidament- de les seves premisses:

No és aquest el cas, malgrat les aparences, del següent raonament:

A més, la correcció -o validesa- d’un argument no depèn de que els enunciats que el componen siguin, de fet, verdaders o falsos, sinó de si, entre premisses i conclusió, existeix conseqüència lògica. La lògica estudia la conseqüència lògica des d’un punt de vista formal, això és, no atenent a la veritat de fet dels enunciats, sinó a la forma com s’argumenta: si la forma d’argumentar és correcta, llavors, si les premisses són verdaderes la conclusió serà també verdadera. Trobar les formes correctes d’argumentar suposa trobar el criteri pel qual decidim que un raonament és vàlid o invàlid.

Què és i què no és la lògica

La lògica, per tant, no reflexiona directament sobre les coses, no és un estudi de la realitat, sinó que, com la filosofia és un discurs de segon ordre o metadiscurs.(Veure gràfic). Així, doncs, la lògica no s’interessa per si l’enunciat tal o l’enunciat qual són o no verdaders, sinó que solament s’interessa per la relació entre els enunciats (en la lògica d’enunciats) o entre les parts d’aquestos enunciats, per tal de veure si són consistents entre si, i si és possible obtenir o no conclusions a partir d’ells. La lògica no examina si una determinada llei científica o una determinada afirmació jurídica són o no verdaderes, sinó que es limita a analitzar si les conclusions d’aquella teoria científica o d’aquest raonament jurídic són conseqüència lògica de les seves afirmacions inicials o premisses. D’aquesta manera els mètodes lògics no s’apliquen directament sobre la realitat, sinó als discursos que parlen d’aquesta realitat i, en general, sobre qualsevol discurs. Ara bé, en aquest procés la lògica no investiga tampoc els processos psicològics del procés de pensament, fet que ateny a la psicologia, sinó que es fixa en l’acte merament formal. No es fixa, doncs, en els processos mentals que segueix una persona quan pensa lògicament. D’això se’n ocupen algunes de les branques de la psicologia relacionades amb les anomenades ciències cognitives. En canvi, la lògica es centra en l’estudi dels aspectes formals. La seva preocupació és: s’han seguit els processos de conseqüència lògica? De manera que s’aparta de l’estudi dels processos psicològics i es concentra en l’estudi de si la conclusió es deriva  necessàriament o no de les premisses.

Així, doncs, davant un raonament, el lògic no s’interessa per "què passa en el cervell de tal persona quan obté tal conclusió?", sinó que vol saber si tal conclusió està lògicament justificada, es a dir, si es deriva necessàriament de les premisses acceptades, tant si el qui es fa responsable de la conclusió és una persona o és una màquina o.... qualsevol dispositiu capaç d’obtenir conclusions a partir de premisses seguint les regles del raonament lògic. (Veure, com a contrapunt, psicologisme)

En cert sentit aquesta manera lògica de procedir ens mostra que una màquina podria ocupar-se de l’estudi dels processos lògics, ja que, aquest estudi solament involucra aspectes que es poden expressar mitjançant processos algorísmics que poden executar màquines.

Vocabulari inicial bàsic.

• Raonament o argumentació: procés mental que consisteix a obtenir conclusions a partir de premisses.

• Inferència: procés psicològic bàsic del raonament segons el qual ens creiem justificats a admetre una conclusió pel fet d’haver acceptat les premisses. La lògica no estudia els processos mentals de la inferència, del raonament o de l’argumentació, sinó solament els seus aspectes formals.

• Premissa: enunciat que acceptem com a verdader i que serveix de punt de partida d’un procés de raonament

• Conclusió: enunciat que s’obté a partir de l’enllaç lògic vàlid a partir de dus o més premisses.

• Consistent: dos enunciats són consistents quan tots dos poden ser verdaders alhora.

• Enunciat: oració apofàntica, és a dir, oració que pot ser verdadera o falsa.

El desenvolupament d’aquesta introducció a la lògica segueix l’ordre de l’esquema següent. Els apartats marcats amb un asterisc (*) són els que corresponen a l'itinerari  a seguir segons el temari de la introducció general a la lògica

Lògica: índex general

Seguir l'itinerari ® Veritat i validesa

Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons. FiloXarxa 2004 Conceptes i textos filosòfics Jordi Cortés Morató i Antoni Martínez Riu. Construcció i disseny de la web i traducció de textos al català: Jordi Cortés Morató