-deducció-

Web Imatges Grups Directori

 
deducció LÒG.

(del llatí deductio, acció de derivar o fer descendir, conducció; correspon als aristotèlics GB"(T(Z, apagogé, i GB`*,4>4H, apódeixis) Operació mental, anomenada inferència, per la que afirmem la veritat d’un enunciat partint de la veritat d’enunciats coneguts. Una deducció pren la forma expressa d’un raonament, o seqüència de fórmules que o són axiomes, o teoremes, o premisses o fórmules derivades d’altres mitjançant regles d’inferència. A tota deducció formal li correspon una estructura, o forma. Els raonaments poden ser vàlids, o correctes, o invàlids i incorrectes.

Una deducció formal consta d’una seqüència finita de fórmules que o són supòsits inicials, axiomes o teoremes, o bé fórmules que se segueixen lògicament dels supòsits inicials per aplicació de regles. L’últim element de la seqüència és la conclusió del raonament.

No és rar, en la lògica moderna, preferir el terme derivació al de deducció.
 
 
 
 
 

 

Licencia de Creative Commons
Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons. FiloXarxa 2004 Conceptes i textos filosòfics Jordi Cortés Morató i Antoni Martínez Riu. Construcció i disseny de la web i traducció de textos al català: Jordi Cortés Morató