-consistència-
 |
 |
|
consistència EPIST.
Junt amb la completud una de les propietats més importants de l’estructura lògica de les teories.
Una teoria, T, entesa com a sistema axiomàtic, és consistent si i només si no conté alhora una afirmació (p) i la seva negació (¬p); en cas contrari és inconsistent.
LÒG. Propietat de dos o més enunciats que poden ser vertaders al mateix temps. Un conjunt de fórmules és sintàcticament consistent si i només si d’elles no pot deduir-se una contradicció, que pot expressar-se com:
pÙ¬p
Un conjunt de fórmules és semànticament consistent si i només si hi ha almenys una interpretació de les seves variables que fa vertader a tot el conjunt. Si tals fórmules representen a una teoria, existeix llavors un model de l'esmentada teoria.
Veure
inconsistència.
Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.