-conclusió-
conclusió LÒG.
En els raonaments
i arguments, l'enunciat
que s’infereix a partir de les premisses.
La inferència
de la qual es parla pot ser tant deductiva
com inductiva.
En els raonaments informals o semiinformals se sol usar una ratlla
horitzontal per indicar que l’enunciat que continua és la conclusió
(veure exemples);
en els raonaments del llenguatge
ordinari, la presència de la conclusió s’assenyala mitjançant
expressions tals com per tant, en conseqüència, per consegüent, d'aquí que...,
i equivalents.
1) |
Si
dorm, Anna somia |
|
2) |
Si Déu no
existís tot estaria permès |
|
Anna
dorm |
|
|
Però no
és veritat que tot estigui permès |
|
___________________
|
|
|
_________________________________ |
|
Anna
somia |
|
|
Per tant,
Déu existeix (Dostoyevsky) |
|
|
|
|
|
|
l’esquema
lògic del qual és:
[(p®q)Ùp]®q
|
|
|
l’esquema
lògic del qual és:
|
Aquesta obra està sota una llicència
de Creative Commons.
FiloXarxa 2004
Conceptes i textos filosòfics Jordi
Cortés Morató
i Antoni Martínez Riu. Construcció i disseny de la web i
traducció de textos al català: Jordi Cortés Morató