-conclusió-
conclusió  LÒG. 
En els raonaments
i arguments, l'enunciat
que s’infereix a partir de les premisses.
La inferència
de la qual es parla pot ser tant deductiva
com inductiva.
En els raonaments informals o semiinformals se sol usar una ratlla
horitzontal per indicar que l’enunciat que continua és la conclusió
(veure exemples);
en els raonaments del llenguatge
ordinari, la presència de la conclusió s’assenyala mitjançant
expressions tals com  per tant, en conseqüència, per consegüent, d'aquí que...,
i equivalents. 
 
 
  
    
      | 1) | Si
dorm, Anna somia |   | 2) | Si Déu no
existís tot estaria permès | 
    
      |  | Anna
dorm |  |  | Però no
és veritat que tot estigui permès | 
    
      |  | ___________________ |  |  | _________________________________ | 
    
      |  | Anna
somia |  |  | Per tant,
Déu existeix (Dostoyevsky) | 
    
      |  |  |  |  |  | 
    
      |  | l’esquema
lògic del qual és:  [(p®q)Ùp]®q |  |  | l’esquema
lògic del qual és: 
   | 
  
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

Aquesta obra està sota una llicència
de Creative Commons.
 FiloXarxa 2004
Conceptes i textos filosòfics  Jordi
Cortés Morató 
i Antoni Martínez Riu. Construcció i disseny de la web i
traducció de textos al català: Jordi Cortés Morató