-validesa-
 |
 |
|
En els raonaments o arguments deductius, propietat per la qual, si les premisses són vertaderes, la conclusió ha de ser necessàriament vertadera. O bé, condició que fa que sigui impossible que les premisses siguin vertaderes i la conclusió falsa.
La validesa d’un raonament no depèn que les premisses siguin de fet vertaderes, sinó només de la seva forma. La forma ha de ser tal -si és vàlida- que, en el cas que les premisses siguin vertaderes, la conclusió també ho serà, però si les premisses no ho són, la conclusió pot ser vertadera o falsa (veure exemple). Mentre que en un raonament invàlid la forma és tal que hi ha casos en què, sent vertaderes les premisses, la conclusió és falsa. A aquests casos se’ls anomena contraexemples (veure exemple).
A un raonament inductiu només impròpiament se’l pot anomenar vàlid, perquè sempre admet la possibilitat que, fins i tot sent vertaderes les seves premisses, la conclusió sigui falsa. El grau de certesa que pot arribar la conclusió d’un raonament inductiu és només la probabilitat. En tot cas, del raonament inductiu que té premisses vertaderes i conclusió probable es diu que és un «bon» raonament inductiu (veure exemple).
Per als raonaments deductius de lògica d'enunciats es disposa d’un mètode eficaç per provar la seva validesa: les taules de veritat; que analitzen els valors de veritat; de les fórmules que constitueixen premisses i la conclusió, de manera que, pel seu mig, es posa també de manifest la definició de validesa: si sempre que les premisses són totes elles vertaderes la conclusió també ho és, el raonament -formal, en aquest cas- és vàlid (veure exemple).
Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.