-Veritat i Validesa-
 |
 |
Lògica
1. Veritat i validesa
La correcció -o validesa- d’un argument no depèn de que els enunciats que el componen siguin, de fet, verdaders o falsos, sinó de si, entre premisses i conclusió, existeix conseqüència lògica. Així, per exemple, pot haver-hi un raonament completament vàlid a partir de premisses falses.
Per exemple:
«Tots els americans són bevedors de Coca Cola, i tots els bevedors de Coca Cola mengen crispetes; per tant, tots els americans mengen crispetes.»
Aquest raonament és vàlid (està lògicament ben construït), però ni les premisses són verdaderes (evidentment hi ha molts americans que no beuen Coca Cola, ni és veritat que tots els que beuen Coca Cola siguin menjadors de crispetes), ni tampoc no és verdadera la conclusió (ja que, certament, no tots els americans mengen crispetes). Per tant, és vàlid, però la conclusió no és verdadera. De fet l’exemple següent és estructuralment idèntic a l’anterior:
«Tots els Hunguis són Xunguis, i tots els Xunguis són Fus, per tant.... tots els Hunguis són Fus.»
Està clar que en aquest cas en comptes de parlar, com en l’exemple anterior, d’americans, Coca Cola i crispetes, hem posat Hunguis, Xunguis i Fus (termes completament inventats), però l’estructura o forma és la mateixa. En general, si prescindim del significat i ens centrem solament en la forma, aquest exemple quedaria de la manera següent:
«Tots els A són B, i tots els B són C, per tant.... tots els A són C»
Intuïtivament veiem que és una forma correcta o vàlida independentment del seu contingut. Aquí A, B i C substitueixen els continguts anteriors ("Americans", "Hunguis", etc.). En aquest sentit diem que la lògica és una ciència formal, és a dir, que prescindeix dels continguts i es queda solament amb l’estructura dels raonaments o argumentacions.
En
certa forma ens podem imaginar la lògica com un recipient, i els seus
continguts com el líquid que l’omplen. Ens podem preguntar, per
exemple, de quina forma és el vi, o la cervesa, o l’aigua? La
resposta ens la dona el recipient. Si el recipient és cúbic, llavors el
vi, o l’aigua o la cervesa, etc., són cúbics, ja que estan obligats a
seguir la forma del recipient. Si, en canvi, el recipient és
cilíndric, llavors el seu contingut ha de seguir necessariament la
forma cilíndrica, etc. El recipient, doncs, determina la forma. En
aquest sentit -seguint l’analogia-, si un raonament (indistintament de
si tracta de "tal" o si tracta de "qual") ha de seguir unes
determinades formes lògiques. Si segueix una forma correcta,
llavors els raonament és també correcte o vàlid. En cas contrari és
invàlid o no vàlid.
Ara bé, la validesa és una propietat purament formal (que depèn de la forma), mentre que la veritat és una propietat dels enunciats en la seva relació amb els fets. Si un raonament és formalment vàlid, i les seves premisses són verdaderes, llavors la conclusió serà necessàriament verdadera.
Cal, doncs, no confondre veritat i validesa. Una cosa és que la conclusió sigui verdadera i una altra que la seva deducció sigui vàlida. Una cosa és la veritat de les premisses i la veritat de la conclusió (problema filosòfic complicat que, com hem dit fa referència a la relació entre el significat del enunciats i els fets que aquests descriuen), i una altra la validesa del raonament que, com acabem de dir és solament una propietat formal.
-
La veritat de les premisses depèn, segons la teoria de la correspondència, de si el que l’enunciat diu és, en realitat, allò que succeeix.
-
La validesa del raonament depèn de si la conclusió és una conseqüència lògica de les premisses.
La validesa depèn de la forma com s’argumenta i no del contingut de veritat o falsedat els seus enunciats.
És a dir, es pot ser un bon lògic dient coses falses, però ben estructurades... Però no es pot ser un bon investigador de la realitat si no es segueixen les regles de la lògica. Un científic, o un advocat, o un economista, etc., poden saber molt del seu camp, però si no articulen els seus pensaments i raonaments segons les formes lògiques adequades... llavors el seu pensament no val res. Així, doncs, certament, la lògica no serveix per descobrir la veritat, però si hom no segueix les seves regles, per més que parteixi de veritats, no arribarà a conclusions ben fonamentades.
En resum. es pot ser un bon lògic dient tonteries i/o coses falses? Resposta: sí
Es pot ser un bon científic, o un bon advocat, o un bon polític argumentant segons formes lògiques no vàlides? Resposta: no (Almenys si entre els teus adversaris hi ha algú que sàpiga lògica)
Així, doncs, la lògica és una disciplina que cal seguir per tal d’assegurar que hom articula bé els pensaments de qualsevulla disciplina que s’estudiï.
Un enunciat és conseqüència lògica de les premisses si és impossible que les premisses siguin verdaderes i la conclusió falsa. Això depèn únicament de la forma del raonament i no de cap veritat de fet.
Diem, doncs, que un raonament és vàlid -formalment correcte- quan la seva forma és tal que sempre que les premisses són verdaderes la conclusió també ho és, o bé quan és impossible que les premisses siguin verdaderes i la conclusió falsa. I sempre i en tot cas, la validesa d’un raonament no depèn de la veritat o falsedat de les premisses. Si el raonament és vàlid i, a més, les seves premisses són verdaderes, el raonament és també materialment correcte, això és, un raonament sòlid.
En els raonaments vàlids, les premisses impliquen la conclusió. I llavors, les premisses i la conclusió són necessàriament consistents.
També es pot dir que un raonament és vàlid si el seu contraexemple fa de les premisses i de la conclusió un conjunt d’enunciats inconsistent.
En conclusió, només si raonem correctament, estem legitimats a utilitzar l’expressió «per tant», i d’altres expressions equivalents.
(II) El desenvolupament d’aquesta introducció a la lògica segueix l’ordre de l’esquema següent. Els apartats marcats amb un asterisc (*) són els que corresponen a l'itinerari a seguir segons el temari de la introducció general a la lògica
Lògica: índex general
Seguir l'itinerari ® Llenguatge formal
Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.