monisme GEN.

(del grec :`<@H, mones, un) Doctrina segons la qual que totes les coses són u. El terme l’introdueix en filosofia Christian Wolf (1679-1754), en la seva Psychologia rationalis (§ 32; 1734) -si bé el concepte es troba ja en Aristòtil (veure cita)-, aplicant-lo als sistemes filosòfics que defensen l’existència d’una sola classe de substància, sigui la mental o espiritual, sigui la substància material, o d’un solo principi, espiritual o material, que pugui explicar el conjunt de la realitat.

En general, és la reducció de les coses a una unitat, i això pot succeir en l’ordre ontològic i en l’ordre epistemològic, passant en aquest cas a anomenar-se «monisme metodològic». El monisme pretén eliminar les oposicions i diferències existents entre les diverses classes de realitat o diferents nivells de realitat: entre Déu i el món, convertint-se llavors en panteisme; entre la ment o ànima i el cos o matèria, anomenant-se en aquest cas monisme psicofísic.

SpinozaEn la solució d’aquesta oposició s’elimina un dels elements oposats («tot és esperit», «tot és matèria»), o es converteix a un d’ells en un mer epifenomen de l’altre («la consciència de l’home és només activitat del cervell») o bé es redueixen ambdós oposats a dos aspectes d’una mateixa realitat, com succeeix en la filosofia de Spinoza.

HIST. Són sistemes monistes, en l’antiguitat, la filosofia de Parmènides, l’estoïcisme; en l’edat moderna, la filosofia de Spinoza és el paradigma monista per excel·lència, que troba la seva versió idealista en Schelling i, sobretot, en Hegel. Les filosofies materialistes de diversa índole són també monistes. A la fi del s. XIX i començaments del XX, el terme s’aplica preferentment a les teories del biòleg alemany Ernst Haeckel (1834-1919), monista naturalista i materialista, qui junt amb Wilhelm Ostwald, químic, organitza el 1911 a Hamburg el primer congrés monista, a més de fundar un «Associació monista alemanya». Paul Carus (1852-1919), filòsof alemany, funda a Nova York, el 1888, la revista «The Monist», en la que han col·laborat prestigiosos filòsofs com Russell, Hilbert o Poincaré.

 


Licencia de Creative Commons
Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.