(del llatí corpus que inicialment designava el «cos» dels éssers vius contraposat a l'ànima o principi vital) En quant que contraposat a
aquest suposat principi vital, el cos era concebut en si mateix com sense vida, per això designava també els cadàvers. També el terme grec soma (Fj:") designava originàriament el cadàver. No obstant això, posteriorment, aquest mateix terme es va utilitzar per designar també el cos de tot ser vivent, tant viu com mort.
Per extensió, aquest terme va acabar designant, d'una manera general, tota substància material, situada en coordenades espai-temporals, i que s'ofereix a la percepció com un tot organitzat, més o menys permanent i que és, en general (encara que amb excepcions i matisacions), considerat independent del subjecte que el coneix. Des de la perspectiva més general, tradicionalment s'atribueixen als cossos les propietats físiques fonamentals següents:
l'extensió en l' espai (amb tres dimensions),
la massa.
Generalment, almenys des dels estoics, se li afegeix, a més a més, la propietat de la impenetrabilitat o
antitipia.
Donats aquests
diferents significats de «cos», els tractarem separadament:
a) la noció física i metafísica de cos,
b) la noció de cos d'un ésser viu i
c) la relació entre ànima i cos.
Per accedir a aquesta informació polsi sobre els enllaços següents:
Concepte físic i metafísic de cos
Cos dels éssers vius
Relació cos-ànima
Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.