epifenòmen GEN.

(del grec ¦B4N"4<`:,<@<, epi- entorn de, i phainómenon, fenomen, la qual cosa apareix) Fenomen afegit a un altre, de la presència del qual depèn. És, per tant, un fenomen «secundari»-addicional-, que manca de causalitat pròpia, respecte d’un altre primari posseïdor d’activitat pròpia.

S’utilitza normalment en les discussions sobre la relació ment/cos.

Veure epifenomenalisme.

 

Licencia de Creative Commons
Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.