epistemologia EPIST.

(del grec ¦B4FJZ:0 episteme, coneixement o ciència, i 8`(@H, logos, teoria o estudi) Etimològicament significa «estudi del coneixement», o «estudi de la ciència», i pot entendre’s com la branca de la filosofia que estudia els problemes del coneixement. Aquest terme, que comença a generalitzar-se a la fi del s. XIX, substituint al més antic de teoria del coneixement i, després, al de gnoseologia, presenta certa ambigüitat, per la qual cosa no sempre s’usa amb idèntic sentit. Quan se li atribueix un significat tradicional i clàssic, es refereix a l’estudi crític de les condicions de possibilitat del coneixement en general, ocupant-se de respondre a preguntes com: Què podem conèixer?, o com sabem que el que creiem sobre el món és verdader? En aquest cas, el seu objecte d’estudi coincideix amb el de la teoria del coneixement (veure text). Però així mateix -més aviat recentment- se li atribueix la funció d’ocupar-se de la ciència i del coneixement científic, com a objecte propi d’estudi, per la qual cosa s’identifica amb el que, sobretot en països d’influència anglosaxona, s’anomena més adequadament «filosofia de la ciència» (inicialment entesa com «metodologia de la ciència» o «lògica de la ciència»; veure cita). La tradició francesa tendeix a diferenciar entre una reflexió genèrica sobre la ciència (filosofia de la ciència) i l’estudi històric i crític de les ciències, els seus principis, els seus mètodes i els seus resultats (epistemologia). Mario Bunge, epistemòleg argentí que resideix al Canadà, usa indiferentment «epistemologia» o «filosofia de la ciència» i, en la pràctica, aquest és, entre nosaltres, l’ús comú.

 

Licencia de Creative Commons
Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.