coneixement GEN.
(del llatí cognoscere, arribar a conèixer, saber, que al seu torn remet al grec gignoskein, saber, reconèixer)
PSICOL. Terme final del procés psicològic mitjançant el qual la ment humana capta un objecte. En aquest sentit, és una representació que suposa un procés de coneixement.
EPIST. Relació que s�estableix entre un subjecte i un objecte, mitjançant la qual el subjecte capta mentalment (aprehensi�) la realitat de l�objecte. El procés del coneixement, així entès, constitueix l�objecte d�estudi de la teoria del coneixement.
En la filosofia actual, es tendeix a definir el coneixement com «saber proposicional» o un «saber que», analitzant l�ús de les paraules «conèixer» o «saber» (que en anglès s�identifiquen, to know; veure cita). Conèixer, en aquest cas, consisteix a saber que un enunciat és vertader (o fals).
Per tal que existeixi coneixement, és necessari que es compleixin les tres condicions següents [S és el subjecte, i p qualsevol enunciat que el subjecte diu saber] :
| 1 |
Condici� de �veritat�: �Si S sap que p, llavors p �s vertader�. |
| 2 |
Condici� de �creen�a�: �Si P sap que p, llavors S creu que p�. |
| 3 |
Condici� de �justificaci�: �Si S sap que p, llavors S t� raons per creure que p�. |
Dit d�una altra manera, «S sap que p si i només si és veritat que p, S creu que p i, a més a més, S està justificat a creure que p».
En llenguatge corrent, per poder dir que sabem quelcom, és necessari que això que "sabem" sigui veritat, que ho creguem i que tinguem raons per creure-ho (i que cap d�aquestes raons sigui falsa). De forma breu, el «coneixement» és una creença vertadera justificada. El coneixement científic pot definir-se, doncs, com una creença racional justificada (veure cita).
Distinció entre saber i conèixer.
«Conèixer» pot distingir-se de «saber». «Conèixer» indica un contacte conscient amb l�objecte conegut a través de la experiència i, en concret, de la percepció, en oposició a «saber» que és un coneixement per conceptes i idees. Així, el saber és exclusiu i propi de l�espècie humana, mentre que tant els homes com els animals coneixen.
Es coneixen coses; se saben veritats o proposicions vertaderes. Per aquesta raó, les frases en què s�utilitza amb propietat el verb «conèixer» es construeixen amb un sintagma nominal, mentre que aquelles en què s�utilitza «saber» es construeixen amb una oració substantiva com a complement. «Conèixer» és, a més a més, un procés perceptiu directe i immediat, que es justifica per si mateix; «saber», en canvi, és un procés indirecte, mediat i inferencial, és a dir, recolzat en raons (veure cita).
La distinció de Russell (veure text) entre coneixement directe (knowledge by acquaintance), o coneixement de «coses», i coneixement proposicional (knowledge by description), o coneixement de «veritats», ajuda a precisar què és el que realment coneixem en l�un i l�altre cas.
Enlla�os a Internet:
http://www.xtec.es/aulanet/ud/filosofia/coneixement/index.htm
Enlla�os relacionats extrets a partir de l�enlla� anterior:
|
Epistemologia
Ciencia, tecnolog�a y sociedad http://roble.pntic.mec.es/~jgomez10/ La Realitat m�s enll� de l'Aparen�a (Antoni Albert : Professor de Filosofia i M�ster en Hist�ria de la Ci�ncia.) http://www.chez.com/tonialb/realitat/index.htm
Introducci� a l'epistemologia (article) Comunitat d'epistemologia i filosofia de la ci�ncia http://groups.msn.com/1407tubnl0p
Proyecto de filosof�a en espa�ol ( diccionari de filosofia
contemporanea) Coneixement ordinari
Refranys, frases fetes i locucions catalanes (UPF) (interactiu)
Dites populars catalanes http://www.arrakis.es/~francesc/ 5.000 refranys de la nostra terra http://www.fut.es/~jpv/ Coneixement m�tic Encyclopedia Mythica (en angl�s) http://www.pantheon.org/areas/ Mitos griegos http://www.geocities.com/SouthBeach/Shores/4953/frame2.htm Coneixement cient�fic
Contra el relativisme (article de per Jos� A. de Azc�rraga,
Catedr�tic de f�sica te�rica i membre de l�IFIC.)
http://www.uv.es/metode/numero23/10_23.html Coneixement filos�fic
Xavier Zubiri Naturaleza, Historia, Dios EL SABER FILOSOFICO Y
SU HISTORIA Fil�polis http://www.filopolis.net La caverna de Plat�n http://www.lacavernadeplaton.com Cibernous http://www.cibernous.com Filosof@r.com http://www.geocities.com/asarsanedas Filo�tica http://www.filoetica.cjb.net
|
Aquesta obra est� sota una llic�ncia de Creative Commons.