(del llatí rectum, línia recta, el just, el recte, i té a veure amb rectitudo, el que està en línia recta) Segons la seva etimologia -que en català i altres llengües està en relació amb «recte» o amb «la direcció recta», mentre que en el llatí ius, amb iustitia, justícia, de iussum, mandat, o iustum, el just-, el que és just o correcte, el que està mandat. En el sentit habitual és el sistema de normes que es regulen i ordenen de manera positiva i obligatòria les relacions entre individus en el si de la comunitat. El sistema de normes i deures s’anomena ordre jurídic u ordenament jurídic, el qual ha de ser un sistema coherent, que coordini les diverses llibertats dels individus, ha d’estar positivament establert, ha d’obligar coactivament i ha de poder imposar-se per mitjà de la força a tots els membres d’una societat. L’objecte del dret, allò sobre el qual regula el sistema jurídic, són les relacions entre individus; els subjectes del dret són primàriament i pròpiament els individus i, per derivació, altres subjectes «culturals» o socials, com la família, el poble o l’Estat. Les relacions entre subjectes de dret es regulen, no només dins de la pròpia comunitat, sinó també en comunitats més àmplies, com l’europea, per exemple, o la comunitat internacional.
HIST. Al llarg de la història del pensament, el dret s’ha definit de diverses maneres. El jurista romà Ulpià (mort cap a 223 d.C.) el defineix com a l’art del bo i el just. Tomàs d’Aquino com una ordenació de les relacions entre persones directament orientada al bé comú i indirectament orientada al bé personal. Per a Thomas Hobbes és la llibertat de fer o no fer alguna cosa, mentre que la llei obliga a fer o no fer quelcom. Segons Kant és la conciliació de la llibertat d’un amb la de l’altre, d’acord amb una llei comuna de la llibertat. En l’idealisme de Hegel, dret és el «regne de la llibertat realitzada», d’on brota el món del esperit. Per a Marx, la voluntat de la classe burgesa convertida en llei.
En el dret es distingeix fonamentalment entre dret objectiu i dret subjectiu. S’anomena objectiu al conjunt de normes, vigents en una comunitat, que regulen les relacions entre individus; s’anomena dret subjectiu a la facultat o voluntat, emparada per les normes objectives, de poder exigir alguna cosa. Al dret subjectiu correspon, en els altres, el deure jurídic.
Distinció important és la clàssica entre dret natural i dret positiu.
Veure també: filosofia del dret , dret internacional i drets humans.
Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.