Expressi� que s'aplica al conjunt de lleis morals naturals -l'origen de les quals �s la sola naturalesa quan es refereix a l'�mbit de la llibertat humana-, dins del sup�sit, no universalment reconegut, que l'ordre legal forma part de l'ordre moral. Quan es funda en la naturalesa, el dret natural es refereix a valors universals i immutables.
HIST. En les Institucions de
Justini�, �dret natural �s el que la naturalesa va ensenyar a tots els animals�
(Iust. Inst., I, 2 pr.). L'Escol�stica medieval sost� l'exist�ncia del dret natural, que
anomena �llei natural� sota el principi general que �s reflex de la llei eterna (veure cita). La Reforma protestant d�na origen a una noci� de dret natural no fundat a la llei eterna; el
iusnaturalisme racionalista, que procura la seva fonamentaci� en valors humans considerats universals, acaba convertint-se en dret positiu en les legislacions liberals i democr�tiques.
Davant el dret positiu, que sost� iustum quia iussum just perqu� est� mandat, el dret natural sost� la inversa: iussum quia iustum mandat perqu� �s just.
Aquesta obra est� sota una llic�ncia de Creative Commons.