Antigament definit com determinació del dret natural mitjançant una llei positiva -definició, per descomptat basada en el jusnaturalisme-, s’entén en l’actualitat com el dret que emana de l’autoritat; aquesta legítimament el promulga, el sanciona i l’interpreta. Es caracteritza, davant el dret natural (universal i immutable), per la diversitat i la mutabilitat.
A la inversa que en el dret natural, el positiu suposa per a l’ordre jurídic una plena autonomia respecte de l’ordre moral: iustum quia iussum [alguna cosa és justa perquè està legítimament manada].
Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.