jusnaturalisme GEN.
Conjunt de doctrines sobre el dret natural. Sosté fonamentalment que una llei és vàlida només si és justa, atès que tota llei ha d’estar d’acord amb la natura humana. La noció es troba ja en Ciceró, que equipara, com els estoics, ràtio i natura.
El jusnaturalisme racionalista que sorgeix de la Reforma protestant fonamenta el dret natural, no en la llei eterna -doctrina catòlica-, sinó en un conjunt de valors universals. La determinació de quins siguin aquests valors és funció de la raó i la història humanes. Després de la Revolució Francesa, aquest jusnaturalisme es converteix en dret positiu; els anomenats drets naturals, que són en els fons exigències morals universals, es converteixen, per obra dels sistemes liberals i democràtics, en dret positivament constituït.
El contingut d'aquesta web ha estat creat per Jordi Cortés Morató i Antoni Martínez Riu. El disseny i realització de la web, així com la traducció al català dels continguts ha estat realitzat per Jordi Cortés.