jusnaturalisme GEN.

Conjunt de doctrines sobre el dret natural. Sosté fonamentalment que una llei és vàlida només si és justa, atès que tota llei ha d’estar d’acord amb la natura humana. La noció es troba ja en Ciceró, que equipara, com els estoics, ràtio i natura.

El jusnaturalisme racionalista que sorgeix de la Reforma protestant fonamenta el dret natural, no en la llei eterna -doctrina catòlica-, sinó en un conjunt de valors universals. La determinació de quins siguin aquests valors és funció de la raó i la història humanes. Després de la Revolució Francesa, aquest jusnaturalisme es converteix en dret positiu; els anomenats drets naturals, que són en els fons exigències morals universals, es converteixen, per obra dels sistemes liberals i democràtics, en dret positivament constituït.

La clàssica crítica al es basa en el fet que passa de l’ordre del «ser» a l’ordre del «haver de ser»: constitueix en normes determinades descripcions que pretenen ser objectives sobre la natura humana i la societat; la qual cosa equival a afirmar que el dret no es funda en els fets.

 


El contingut d'aquesta web ha estat creat per Jordi Cortés Morató i Antoni Martínez Riu.  El disseny i realització de la web, així com la traducció al català dels continguts ha estat realitzat per Jordi Cortés.