llei natural GEN.
Expressió que, en principi, atribueix un ordre racional al món, tant en l’aspecte físic i material, com en l’específicament humà. En el primer sentit, la racionalitat de l’univers implica que pot ser entès mitjançant lleis de la natura, mentre que en el segon sentit es refereix a un ideal moral amb què tota llei humana positiva ha de conformar-se.
Històricament, i en un sentit més precís, l’expressió prové del dret romà i de les teories medievals jurídiques (veure cita), i amb ella se suggereix la idea d’una llei no escrita, d’origen natural o diví, universal i invariable, comú a tots els homes i vàlida per a tot temps, cognoscible pel sol ús de la raó (pràctica), que serveix com de rerefons moral amb què tota llei positiva ha d’estar d’acord i que rep el nom de dret natural. La idea d’una llei o un dret natural, discutible des del punt de vista del positivisme jurídic, es funda bàsicament en una concepció teològica de la natura, de tradició estoica i cristiana, i teleològica, d’origen aristotèlic.
Hobbes distingeix la llei natural del dret natural (veure cita).
El contingut d'aquesta web ha estat creat per Jordi Cortés Morató i Antoni Martínez Riu. El disseny i realització de la web, així com la traducció al català dels continguts ha estat realitzat per Jordi Cortés.