llei natural GEN.
Expressió que, en principi, atribueix un ordre racional al món, tant en l�aspecte f�sic i material, com en l�específicament humà. En el primer sentit, la racionalitat de l�univers implica que pot ser entès mitjançant lleis de la natura, mentre que en el segon sentit es refereix a un ideal moral amb què tota llei humana positiva ha de conformar-se.
Històricament, i en un sentit més precís, l�expressió prové del dret romà i de les teories medievals jurídiques (veure cita), i amb ella se suggereix la idea d�una llei no escrita, d�origen natural o diví, universal i invariable, comú a tots els homes i vàlida per a tot temps, cognoscible pel sol ús de la raó (pràctica), que serveix com de rerefons moral amb què tota llei positiva ha d�estar d�acord i que rep el nom de dret natural. La idea d�una llei o un dret natural, discutible des del punt de vista del positivisme jurídic, es funda bàsicament en una concepció teològica de la natura, de tradició estoica i cristiana, i teleològica, d�origen aristotèlic.
Hobbes distingeix la llei natural del dret natural (veure cita).
El contingut d'aquesta web ha estat creat per Jordi Cort�s Morat� i Antoni Mart�nez Riu. El disseny i realitzaci� de la web, aix� com la traducci� al catal� dels continguts ha estat realitzat per Jordi Cort�s.