Hobbes, Thomas (1588-1679) HIST. `hobbes.wav�, `play"]

 

Filòsof anglès, nascut en Westport, prop de Malmesbury, en Gloucestershire, l�any de l�armada Invencible. D�intel·ligència precoç, va aprendre bé i aviat les llengües clàssiques, fins al punt que als 14 anys va poder traduir Medea, d�Eurípides, del grec al llatí. Després d�estudiar a Oxford, el 1608 entra al servei de lord William Cavendish com a tutor, càrrec que el va vincular a aquesta família durant molt temps i que li proporciona l�ocasió d�emprendre repetits viatges per França i Itàlia que, a París, li van permetre relacionar-se amb Mersenne i el seu cercle de cartesians, Herbert de Cherbury i Gassendi i, en Arcetri, amb Galileu (1636).

Les seves primeres obres són una traducció de la Història de la guerra del Peloponès (1628), de Tucídides, i un Petit tractat sobre els primers principis (redactat el 1630 i no editat fins a 1889), on exposa la seva teoria de la sensaci� explicada segons les teories del moviment de Galileu, els Elements de dret (1640), que el 1650 apareixen dividits en Natura humana i De �corpore� politico. Amb ocasió de la convocatòria del «Parlament Llarg», amb el que comença la Revolució Nacional, fuig a França, on roman 11 anys exiliat, i on redacta quinze Objeccions (tercer conjunt) a les Meditacions de Descartes, que apareixen el 1641, a qui critica des d�una perspectiva empirista, i inicia els Elements de filosofia, que comprèn De cive (1642), De �corpore� (1655), i De homine (1658). Durant aquest temps, entre 1646 i 1648, és tutor de Carlos Estuard, Príncep de Gal·les i futur rei Carles II d�Anglaterra. El 1651 publica Leviatan, la seva obra més coneguda. Hobbes defensa en ella l�absolutisme monàrquic sense recórrer a arguments de dret diví. L�aparició de l�obra es produeix quan Carles I havia estat ja executat i en el període en què Cromwell és anomenat Lord Protector de la república, però això no li impedeix tornar a una Anglaterra tolerant. Un cop allí, es veu embolicat en una dura discussió sobre la llibertat humana amb el bisbe John Bramhall, de Derri, a l�Ulster, i posteriorment en una controvèrsia amb dos membres del denominat «col·legi invisible», precedent de la Royal Society (1663), sobre el seu llibre De ‘corpore�. Amb la Restauració de Carles II (1660) rep una pensió real i reinicia l�amistat amb el rei. Després del gran incendi de Londres de 1666, �s perseguit com a autor «ateu» i, en endavant, tindrà dificultats per publicar les seves obres. Als 84 anys publica la seva Autobiografia, en versos llatins, i als 86 una traducció en vers de la Ilíada i l�Odissea.

L�orientació fonamental de tot el seu pensament pot entendre�s com una transcripció de la física del moviment de Galileu a tota la realitat: no hi ha més que cossos en moviment, i així ha d�entendre�s no sols la mat�ria, sin� tamb� l�home i la mateixa societat.

1. Cossos i moviment

Tot el que existeix és material, tot és cos i la filosofia no és més que la ciència dels cossos (veure text). Hi ha cossos naturals, físics o humans, i d�ells tracta la filosofia de la natura, i cossos artificials, com l�Estat, i d�ells tracta la filosofia política. Els esperits existeixen, però també són corporis; dir «substància incorpòria» és el mateix, i igual de contradictori, que dir «cos incorpori», o «matèria immaterial».

Com a matèria que és, tot està subjecte a les lleis del moviment, inclosa la vida psíquica i el mateix coneixement (veure cita).

2. L�home natural

L�home, a qui Descartes anomena «substància pensant», és també cos i res més menys que cos; res se li afegeix dual�sticament (veure text). Els moviments d�aquest cos humà són els desitjos, els pensaments, el llenguatge o les accions que jutgem voluntàries (veure text). En realitat, sotmès a les lleis causals del moviment, l�home no és lliure (veure text); ho és com l�aigua que, en la seva caiguda necessària, no es veu impedida de fluir roques avall.

3. L�home artificial

La seva teoria política l�exposa Hobbes en Elements de la llei natural, De cive i el Leviatan. El «Leviatan» (veure text), és l�home �artificial�, l�Estat, una manera que té l�art d�imitar a la natura. S�atribueix a si mateix ser l�iniciador de la filosofia política, així com Galileu ho és de la física i Harvey de la fisiologia. Si per a la filosofia anterior, basada en Aristòtil, l�home és un «animal polític» o un animal social, per la qual cosa tendeix naturalment de forma instintiva a la sociabilitat, per a Hobbes, aquesta no és més que un acord artificial, egocèntric i interessat, que persegueix com a objectiu la pròpia seguretat i neix del temor als altres. Resultat inevitable de l�acord és el «déu mortal», el poder absolut, el gran Leviatan (veure text).

4. La teoria del contracte

Ja que per a l�home val l�afirmació homo homini lupus [l�home és un llop per a l�home], l�home sense Estat, o sense societat constituïda, es troba en un estat de «guerra de tots contra tots». Aquesta és la situació en què es troba Anglaterra en l�època de les guerres sota i contra els Estuard, i així és com cabria imaginar el que succeiria si desaparegués l�Estat en qualsevol època determinada. A això anomena Hobbes «estat de natura» (veure text). En una situació així, l�home té dret «a tot», inclosa la vida dels altres. La catàstrofe, doncs, no sols està en potència. No obstant això, en un estat tal de natura l�home no deixa de ser racional i, per això, la raó l�impulsa a sortir d�aquest estat; l�impulsa a observar unes lleis naturals, les tres primeres d�importància vital:

Però aquestes lleis -i d�altres, fins a un total d�11, que dedueix d�aquestes primeres- resulten impossibles de complir si no s�estableix la força coercitiva d�un tercer, que �s l�Estat, que obliga a mantenir els pactes (veure cita). El millor dels contractes és aquell en què se cedeixen els propis drets en compensació a la cessió que l�altra part fa igualment dels seus, a favor d�un tercer -resultant directe de la renúncia de tots-, anomenat REPÚBLICA, CIVITAS, LEVIATAN o DÉU MORTAL. A aquell qui accepta el resultat se l�anomena SÚBDIT, i aquell que càrrega sobre les seves espatlles el poder de la persona moral resultant, SOBIRÀ.

Veure contracte social.

 

Obres

 

Licencia de Creative Commons
Aquesta obra est� sota una llic�ncia de Creative Commons.