acció GEN.
(del llatí actio, d�agere, obrar, realitzar) En sentit ampli, tota activitat empresa per un subjecte humà amb mires a un
fi. En aquest sentit es distingeix d�un simple succés o un
proc�s natural i s�oposa a passió, que en sentit tradicional filosòfic és tota alteració o modificació rebuda per un subjecte. En sentit estricte, és el resultat d�una activitat pràctica, en el sentit aristotèlic de l�expressió.
Aristòtil distingeix tres classes d�activitats pròpies de l�home: la teorètica o contemplativa, el fi de la qual és el coneixement; la poètica, el fi de la qual és la producció d�una cosa, i la pràctica, el fi de la qual és obrar bé. L�àmbit de l�acció humana, per consegüent, és el denominat món moral, o
ètic. Per això, a més de ser pròpia del subjecte humà, a l�acció li incumbeix intencionalitat, consciència, volició o voluntat i
responsabilitat. En aquest sentit pot ser considerada com la unitat mínima de l�actuació o de la conducta humana.
Aquesta obra est� sota una llic�ncia de Creative Commons.