acció GEN.
(del llatí actio, d’agere, obrar, realitzar) En sentit ampli, tota activitat empresa per un subjecte humà amb mires a un
fi. En aquest sentit es distingeix d’un simple succés o un
procés natural i s’oposa a passió, que en sentit tradicional filosòfic és tota alteració o modificació rebuda per un subjecte. En sentit estricte, és el resultat d’una activitat pràctica, en el sentit aristotèlic de l’expressió.
Aristòtil distingeix tres classes d’activitats pròpies de l’home: la teorètica o contemplativa, el fi de la qual és el coneixement; la poètica, el fi de la qual és la producció d’una cosa, i la pràctica, el fi de la qual és obrar bé. L’àmbit de l’acció humana, per consegüent, és el denominat món moral, o
ètic. Per això, a més de ser pròpia del subjecte humà, a l’acció li incumbeix intencionalitat, consciència, volició o voluntat i
responsabilitat. En aquest sentit pot ser considerada com la unitat mínima de l’actuació o de la conducta humana.
Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.