responsabilitat ÉTIC.
(del llatí respondere, respondre, que referit a «actes» significa que s’assumeixen com a autor) En sentit ampli, maduresa psicològica d’una persona que la fa apta per realitzar adequadament una tasca determinada i capaç de prendre les decisions pertinents.
El dret distingeix entre responsabilitat civil, per la qual s’atribueix a algú com al seu autor l’obligació de reparar per les conseqüències danyoses que es derivin de la seva acció, i responsabilitat penal, per la qual s’imputa a algú l’autoria d’una acció delictiva, per la que és obligat a rebre una pena.
En l’àmbit
de l’ètica es tracta de la responsabilitat moral,
que obliga a un a reconèixer-se autor dels seus actes, davant la pròpia consciència i davant la societat. Tradicionalment es vincula l’existència de responsabilitat moral a l’afirmació de
la llibertat, de manera que aquesta és
condició necessària d’aquella. Una persona és moralment responsable del que ha fet
si és lliure, és a dir, només si hagués pogut actuar de forma
diferent de com ho ha fet, i podria haver actuat de forma diferent, si els motius que la van moure a actuar no la van induir de forma determinista.
Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.