conducta PSICOL.
L’activitat externa i observable que desenvolupa un organisme viu. Com que els actes «psíquics» són interns, quan la psicologia pren per objecte d’estudi la conducta, com proposa el conductisme, no inclou els actes psíquics. Es refereix, per tant, a coses com a moviments musculars, de translació, reaccions dels sentits, reaccions vasomotores, secrecions, sons, llenguatge, etc., observables des de l’exterior, però no a pensaments, intencions, motius, sensacions internes, etc., només observables per introspecció.
Reben el nom de ciències de la conducta totes aquelles ciències, com la psicologia, la sociologia, la pedagogia, l’antropologia, l’etologia, etc., que prenen la conducta externa dels organismes vius com a objecte d’observació i estudi.
«Conducta» és el terme amb què es tradueix habitualment el terme anglès behavior, o behaviour; més difós, equivalent de «comportament». De vegades es reserva el terme de conducta per al comportament conscient i motivat, i el de comportament per a aspectes parcials de la conducta.
Skinner l’anomena «característica primària de les coses vives».
Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.