Els que competeixen l'home pel mer fet de ser home, i que procedeixen directament, per tant, de la seva pròpia naturalesa. Segons el Preàmbul de la Declaració universal dels drets humans, és un conjunt de «drets iguals i inalienables de tots els membres de la família humana». Aquesta Declaració universal (que es compon de 30 articles), aprovada el 10 de desembre de 1948 per l'Assemblea general de les Nacions Unides, és el producte final d'una idea comuna sobre la igualtat jurídica fonamental entre tots els homes, que té els seus immediats antecedents en les declaracions del Virginia Bill of Rights, de 1776, en EE. UU., després de la guerra de la independència, i la Déclaration des droits de l'homme et du citoyen, en 1789, per l'Assemblea Nacional Francesa, i un conjunt d'idees sobre els drets humans immediatament procedents de la Il·lustració, però que arrenquen del desig de seguretat davant l'Estat expressat en les primeres teories polítiques del empirisme anglès. Amb l'aparició de les democràcies modernes s'aconsegueixen, primer, els drets polítics, després els econòmics i socials, i finalment aquells que reafirmen el dret de l'individu, dels grups d'individus, o dels pobles, a afirmar les pròpies diferències de sexe, ètnia, especificitat cultural, etc.
Sobre aquests drets es formula la pregunta de si són drets merament «morals» o drets pròpiament «jurídics». Es tracta de drets declarats, però no tenen la imposició jurídica positiva, que els convertiria en drets en sentit estricte: són pròpiament exigències. La seva vaguetat com drets queda contrarestada per la universalitat de la seva extensió i del seu fonament (A. Heller): són propis de tot home pel mer fet de ser individu humà.
Veure http://www.unhchr.ch/udhr/lang/cln.htm
____________________________________________________
Articles de la Declaració Universal dels Drets Humans
Considerant que el reconeixement de la dignitat inherent i dels drets iguals i inalienables de tots els membres de la família humana és el fonament de la llibertat, la justícia i la pau en el món,
Considerant que el desconeixement i el menyspreu dels drets humans han originat actes de barbàrie que han ultratjat la consciència de la humanitat; i que s'ha proclamat com l'aspiració més elevada de tothom l'adveniment d'un món on els éssers humans, deslliurats del temor i la misèria, puguin gaudir de llibertat d'expressió i de creença,
Considerant que és essencial que els drets humans siguin protegits per un règim de dret per tal que les persones no es vegin forçades, com a últim recurs, a la rebel_lió contra la tirania i l'opressió,
Considerant també que és essencial de promoure el desenvolupament de relacions amistoses entre les nacions,
Considerant que els pobles de les Nacions Unides han ratificat en la Carta llur fe en els drets humans fonamentals, en la dignitat i el valor de la persona humana i en la igualtat de dret d'homes i dones; i que han decidit de promoure el progrés social i millorar el nivell de vida dins d'una llibertat més àmplia,
Considerant que els Estats membres s'han compromès a assegurar, en cooperació amb l'Organització de les Nacions Unides, el respecte universal i efectiu dels drets humans i les llibertats fonamentals,
Considerant que una concepció comuna d'aquests drets i llibertats és de la més gran importància per al ple compliment d'aquest compromís,
L'Assemblea General
Proclama aquesta Declaració Universal de Drets Humans com l'ideal comú a assolir per a tots els pobles i nacions amb el fi que cada persona i cada institució, inspirant-se constantment en aquesta Declaració, promoguin, mitjançant l'ensenyament i l'educació, el respecte a aquests drets i llibertats i assegurin, amb mesures progressives nacionals i internacionals, el seu reconeixement i aplicació universals i efectius, tant entre els pobles dels Estats membres com entre els dels territoris sota llur jurisdicció.
Tots els éssers humans neixen lliures i iguals en dignitat i en drets. Són dotats de raó i de consciència, i han de comportar-se fraternalment els uns amb els altres.
Tothom té tots els drets i llibertats proclamats en aquesta Declaració, sense cap distinció de raça, color, sexe, llengua, religió, opinió política o de qualsevol altra mena, origen nacional o social, fortuna, naixement o altra condició.
A més, no es farà cap distinció basada en l'estatut polític, jurídic o internacional del país o del territori al qual pertanyi una persona, tant si és independent com si està sota administració fiduciària, si no és autònom, o està sota qualsevol altra limitació de sobirania.
Tota persona té dret a la vida, a la llibertat i a la seva seguretat.
Ningú no serà sotmès a esclavitud o servitud: l'esclavitud i el tràfic d'esclaus són prohibits en totes llurs formes.
Ningú no serà sotmès a tortures ni a penes o tractes cruels, inhumans o degradants.
Tota persona té el dret arreu al reconeixement de la seva personalitat jurídica.
Tots són iguals davant la llei i tenen dret, sense cap distinció, a igual protecció per la llei. Tots tenen dret a igual protecció contra qualsevol discriminació que violi aquesta Declaració i contra qualsevol incitació a una tal discriminació.
Tota persona té dret a un recurs efectiu prop dels tribunals nacionals competents que l'empari contra actes que violin els seus drets fonamentals reconeguts per la constitució o per la llei.
Ningú no serà detingut, pres o desterrat arbitràriament.
Tota persona té dret, en condicions de plena igualtat, a ser escoltada públicament i amb justícia per un tribunal independent i imparcial, per a la determinació dels seus drets i obligacions o per a l'examen de qualsevol acusació contra ella en matèria penal.
Ningú no serà objecte d'intromissions arbitràries en la seva vida privada, la seva família, el seu domicili o la seva correspondència, ni d'atacs al seu honor i reputació. Tothom té dret a la protecció de la llei contra tals intromissions o atacs.
Tota persona té dret a la llibertat de pensament, de consciència i de religió; aquest dret inclou la llibertat de canviar de religió o de creença, i la llibertat, individualment o col·lectivament, en públic o en privat, de manifestar la seva religió o creença per mitjà de l'ensenyament, la pràctica, el culte i l'observança.
Tota persona té dret a la llibertat d'opinió i d'expressió; aquest dret inclou el de no ser molestat a causa de les pròpies opinions i el de cercar, rebre i difondre les informacions i les idees per qualsevol mitjà i sense límit de fronteres.
Tota persona, com a membre de la societat, té dret a la seguretat social i a obtenir, mitjançant l'esforç nacional i la cooperació internacional, segons l'organització i els recursos de cada país, la satisfacció dels drets econòmics, socials i culturals indispensables per a la seva dignitat i el lliure desenvolupament de la seva personalitat.
Tota persona té dret al descans i al lleure i, particularment, a una limitació raonable de la jornada de treball i a vacances periòdiques pagades.
Tota persona té dret a un ordre social i internacional en què els drets i llibertats proclamats en aquesta Declaració puguin ser plenament efectius.
Res en aquesta Declaració no podrà interpretar-se en el sentit que doni cap dret a un Estat, a un grup o a una persona a emprendre activitats o a realitzar actes que tendeixin a la supressió de qualsevol dels drets i llibertats que s'hi enuncien.
Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.