el jardí d’Epicur HIST.

Nom amb què és coneguda l’escola fundada per Epicur a Atenes, cap a l’any 306 a.C., i que va ser la primera de les grans escoles filosòfiques del període hel·lenístic. Epicur comptava llavors amb 35 anys d’edat i, segons Diògenes Laerci, va buscar expressament la soledat del camp, en comptes de triar, com van fer els estoics, el centre de la ciutat. Es tractava d’una petita propietat als afores d’Atenes, en direcció al Pireu, no lluny de la Acadèmia platònica i que, més que un jardí, era un hort que Epicur va adoptar com a lloc plàcid de reunions i converses amistoses. La seva escola va ser coneguda, per això, amb el nom del «el jardí», i els seus membres com «els del jardí». En ell eren admeses persones de tota condició social: homes, dones (incloses les cortesanes) i esclaus. En aquest ambient agradable i afectuós del jardí, es va conrear d’una manera especial l’amistat com un fi en si mateix. D’entre els primers deixebles i amics poden destacar-se Idomeneu, Metrodor, Leonteu i la seva dona Themista; Hedeira, Colotes, Timòcrates i Hermarc, que van ser els representants de l’epicureisme de la primera generació, és a dir, dels que van tenir contacte directe amb Epicur. Segons sembla aquesta propietat va ser venuda cap a la segona meitat del segle I a.C., època en què la influència de l’epicureisme es va estendre especialment a Itàlia, per mitjà de Filodem de Gadara. (En qualsevol cas és segur que el lloc físic on va existir no va poder sobreviure a la invasió dels hèruls en el segle III).

L'esmentada escola era ben diferent de l'Acadèmia platònica i del Liceu aristotèlic i, encara que al Jardí s’efectuaven també investigacions filosòfiques, no era un centre d’ensenyament per a deixebles nous, sinó que, fonamentalment, era el lloc de reunió i de convivència d’amics que compartien unes mateixes idees i una mateixa orientació vital, ja que Epicur entenia la filosofia, fonamentalment, com a investigació de la felicitat humana, com a reflexió sobre els temors que tenallen als homes (la por a la mort, la por als déus, el desig desmesurat de plaers i la por al dolor), i com a lluita contra els prejudicis i les idees que, com les del platonisme, situen la felicitat en una altra vida. Conseqüentment amb aquestes idees, i amb la seva màxima: «viu retirat», preferia la companyia dels seus amics abans que l’aplaudiment públic. Després de la mort d’Epicur els membres del Jardí celebraven banquets festius en honor d’Epicur el dia 20 de cada mes.



Bibliografía

Licencia de Creative Commons
Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.