Entre els anys 225 i 250 va escriure una obra en 10 llibres titulada Vides dels filòsofs, o Vides i opinions de filòsofs il·lustres, que conté abundants referències, dades, textos, anècdotes i resums de doctrines de 84 diversos filòsofs, des de l'antiguitat grega fins a les escoles hel·lenistes. No és crític amb el material que reprodueix ni és sistemàtic, i els seus comentaris no tenen rigor. No obstant això, ja que cita les seves fonts, aquest llibre segueix sent una de les principals referències doxogràfiques. En general la seva informació sobre els filòsofs presocràtics és bastant deficient, excepte la que proporciona sobre Plató, Aristòtil, els estoics i Epicur. El llibre està ordenat segons una classificació que Diògenes Laerci obté d'una tradició anterior. El primer llibre comença amb els Set Savis de Grècia i, l'últim, es tanca amb Epicur.