Precisament al terreny de la lògica i de la teoria del significat és on l'obra de Crisip va ser més decisiva, però també va desenvolupar les tesis de la física i l'ètica, fins al punt que es considera a Crisip com el segon fundador de l'estoïcisme, i és l'autor a qui aquesta escola deu més la seva gran influència posterior.
En lògica i epistemologia va desenvolupar la teoria de les representacions catalèptiques (n"<J"F\" P"J"80BJ4PZ), la teoria del
lektón (8,PJ`<), la distinció entre significant (J F0:"\<@<J") i significat (J F0:"4<`:,<") i va combatre les tesis de Diodor
Cronos que volien reduir allò possible a allò real. Per a Crisip, tot fet és necessari, ja que està sotmès al destí (EÊmarmXnh) i a la providència (AD`<@4"),
però ha de distingir-se entre necessitat absoluta, dependent
Crisip també va afrontar el problema d'explicar l'existència del mal i conciliar-lo amb l'existència d'una divinitat bondadosa. Segons ell, la divinitat ho disposa tot per aconseguir el màxim bé, però el mal és necessari ja que, en tot parell de contraris (com bé - mal), l'absència d'un comportaria l'anihilació de l'altre. Així, els béns no poden existir sense els mals i, en certa forma, defensa un optimisme que fa pensar en el defensat per la teodicea de Leibniz). D'altra banda, el mal moral procedeix de la voluntat humana que es vol desviar de les disposicions divines. En quant que procedeix només de la voluntat (les
accions no són bones o dolentes, només ho és la intencionalitat), el mal pròpiament no és una entitat positiva, sinó només una carència o privació imputable a la voluntat humana.
En l'article dedicat a l'estoïcisme estan més desenvolupats els aspectes generals d'aquesta doctrina que Crisip va contribuir decisivament a fundar amb les seves més de set-centes publicacions, la majoria d'elles de lògica, física i ètica. D'aquestes obres, només ens queden alguns títols i uns pocs fragments.
Filòsof grec
estoic nascut a Soli o Sols, Cilícia, encara que va desenvolupar la seva activitat a Atenes, ciutat en què va viure a partir dels catorze anys, i en la que va morir al voltant dels anys 208 - 204 a.C. Inicialment, va freqüentar els cercles platònics de l'època de la
Acadèmia Nova, i fins i tot va publicar alguns escrits platonitzants, però va abandonar aquesta orientació per discrepar amb la teoria del coneixement defensada pels
platònics. Llavors, va seguir a Cleantes i va ingressar en la Stoa o Pòrtic (nom que rebia l'escola estoica fundada per
Zenó de Cítio), orientació rival de la representada per l'Acadèmia. A la mort de Cleantes (segon escolarca de la Stoa), Crisip li va succeir en el direcció de l'escola (c. 230/231 aC) Va centrar la seva activitat intel·lectual a desenvolupar les tesis iniciades per Zenó de Cítio i es va basar també en alguns desenvolupaments de la lògica
megàrica.![[image]](www.pensament.com/filoxarxa/imatges/CRISIPO.gif)
de
la
physis (NbF4H), i necessitat relativa, dependent de la voluntat humana. Crisip defensa, al si de la concepció determinista de la física estoica, l'existència d'una possibilitat d'elecció lliure que permet al savi seguir per la seva voluntat el que ja està prèviament marcat pel destí. Aquesta elecció de continuar una vida «conforme a la natura» (veure text) és, no obstant això, deliberada, (mantenint una posició que, en certa forma, retrobem en Spinoza), i és la pròpia de l' ideal del savi (veure text).
Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.
![[image]](www.pensament.com/filoxarxa/imatges/BOOK3.gif){kind=small}