Tercer període de la Acadèmia platònica, fundat per Carnèades cap a l'any 162 a.C., que matisa l'escepticisme pirrònic que havia marcat l'anomenada Acadèmia mitja fundada per Arcesilau cap a l'any 268 a.C. Entre els seus membres va destacar Antíoc d'Ascalón, deixeble de Filó de Larisa i al seu torn mestre de Ciceró. Antíoc va ser escolarca de l'Acadèmia nova i es considera fundador de l'anomenada Cinquena Acadèmia, o fase ulterior de l'Acadèmia nova. Va rebutjar el probabilisme que s'havia desenvolupat a l'escola y va defensar que fins i tot per sustentar una probabilitat
ha de partir-se d'una certesa absoluta. Amb aquest intent de superació del escepticisme va voler revitalitzar la doctrina de Plató, encara que va estar molt influenciat pel estoïcisme.
L'última època d'aquesta escola va conduir a l'acceptació de tesi eclèctiques, que van influir en l'anomenat platonisme mitjà.
En l'actualitat no es distingeix entre l'Acadèmia mitjana i la nova, sinó que només s'accepta l'existència d'un primer període, el de l'Acadèmia fundada per Plató, i un segon període anomenat, indistintament, Acadèmia mitjana o nova.
| Veure Acadèmia mitjana. |
Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.