Teoria elaborada pels filòsofs 
estoics sobre la comprensió conceptual o  
BD`80R4H (prolepsi) de la 
sensació, que implica un judici que, si és evident i no és contradictori, és considerat vertader. La representació catalèptica és l’acte de 
l’enteniment pel qual s’agafa l’objecte i, alhora, l’acte pel qual l’objecte s’imprimeix en 
l’enteniment. Mitjançant els dits actes es garanteix:  
 
la presència de l’objecte del coneixement, i
 
la conformitat de la representació amb el propi objecte. 
Segons els estoics, la sensació envia els seus senyals a la ment, la qual forma una representació mental o fantasia dels objectes, que poden ser jutjats i acceptats per 
l’enteniment en el moment de la katálepsis. La imatge reconeguda és la
 
n"<J"F\" P"J"80BJ4PZ (fantasia catalèptica). Això va conduir a una elaborada teoria sobre l’evidència, desenvolupada especialment per 
Crisip. Directament unida a la seva teoria sobre el criteri de veritat, va ser l’estudi de les proposicions i els raonaments, fundat sobre la noció de
 
8,PJ`< (lektón): en tota proposició poden distingir-se tres aspectes:
 
el significant o la paraula (
 
J F0:"\<@<J");
 
la cosa significada i, un tercer element,  
el significat (
  
  
J F0:"4<`:,<"). Mentre les paraules i les coses són materials, el significat és immaterial i actua d’enllaç entre ells. Només el significat pot ser vertader o fals, originant les proposicions o unitats lògiques elementals, les possibles connexions de les quals establien les condicions formals de veritat lògica, l’estudi de les quals va conduir a la formulació dels 
anapodíctics o esquemes formals indemostrables de 
inferència.
A més a més, van estendre l’anàlisi lògica als raonaments hipotètics i als disjuntius. D’aquesta manera, creen les bases de la lògica (que si escau és, essencialment, una lògica de les 
proposicions), entesa com a estudi regulatiu de les formes de raonament, a diferència de la lògica d’Aristòtil (que és, essencialment, una lògica de termes), per a qui la lògica tendeix més aviat a ser entesa com a manifestació dels modes de ser l’ésser d’alguna cosa. 
   
 

Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.