filonet.org

Filòsof grec estoic. Va néixer en Assos (Àsia Menor), al si d'una família d'origen humil, i es va guanyar la vida durant un temps com a lluitador professional. Cap a l'any 289 aC va marxar a Atenes, on va conèixer a Zenó de Cítion, del que va ser deixeble gairebé durant vint anys, i a qui va succeir com escolarca o director de la Stoa. Segons es narra, es va deixar morir d'inanició als 99 anys. El seu deixeble Crisip va ser el seu successor com a tercer director de l'escola estoica.

Cleantes va basar tot el seu pensament en el de Zenó de Cítion, al qual va imprimir una direcció més eticoreligiosa, més allunyada de la influència dels cínics, i més orientada cap al pensament especulatiu. Com tots els estoics, creia que el tot, és a dir, la physis de la que formem part, està regit determinísticamente per un logos diví. Per això, va reformular la tesi del seu mestre: «viu d'acord amb tu mateix», per la tesi estoica més coneguda: «viu d'acord amb la natura» (veure text). En teoria del coneixement va forjar la imatge del procés cognoscitiu com format per impressions, entès com si els objectes deixesin la seva empremta en una tauleta de cera. El seu deixeble Crisip, que el va succeir com tercer escolarca de la Stoa, va matisar aquestes tesis, i les va reelaborar, creant les bases definitives de l'estoïcisme antic, alhora que va desenvolupar la lògica d'aquesta escola.

Cleantes va escriure una cinquantena de llibres, dels que només es conserven els seus títols i uns pocs fragments, el més destacable dels quals és l'Himne a Zeus, d'orientació fortament religiosa. Va combatre als epicuris i a Demòcrit, i va escriure una exposició de la filosofia de Heràclit, al qual considerava com a antecessor de l'estoïcisme.

En l'article dedicat a l'estoïcisme es fa una exposició més extensa de les tesis d'aquesta escola de pensament.

Bibliografia