irracional EPIST.
(del llatí irratio, abús, o d’irrationalis, traducció al seu torn del grec –8@(@H, álogos, sense raó) El que està en desacord amb la raó, sigui perquè aquesta no pot explicar-ho, sigui perquè no segueix les regles lògiques del pensament. S’oposa estrictament a racional i a racionalitat.
Allò irracional no és intel·ligible perquè és incomprensible o inexplicable per la raó en una època i unes circumstàncies donades (empíricament irracional), o perquè és «absurd» o «contradictori» (formalment irracional).
Es consideren irracionals -en el sentit que no són pròpiament racionals- certs àmbits de la vida humana en què no regeixen les lleis del pensament o de la lògica de la raó, com la vida (en el sentit en què es diu, per exemple, filosofies de la vida), l'art, la religió o la fe: les afirmacions i creences que es generen en aquests àmbits no procedeixen de les tradicionals fonts de coneixement a través de l'enteniment; per aquesta mateixa raó, es considera també irracional allò màgic, allò misteriós, allò miraculós, allò sobrenatural. Irracionals són així mateix els sentiments, els fenòmens de l'inconscient o els els somnis, que no segueixen les lleis del discurs racional.
Les esferes de la vida humana no regides per la racionalitat per la procedència o la font poden ser, no obstant això, assumides i d’algun mode integrada per la raó mateixa, si el seu contingut és sotmès, en la mesura que es pugui, en l’àmbit de la consideració crítica i reflexiva de la raó humana.
Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.