sobrenatural FIL. REL.

(del llatí, súper, sobre, naturam, natura) Literalment, allò que està per damunt o més enllà de la natura o de l’ordre natural de les coses. Quan es parla de «allò sobrenatural» es fa referència a un conjunt de realitats, conegudes per revelació i admeses per fe, que no són entitativament naturals, com, per exemple, la «gràcia» divina. Quan es parla del «ordre sobrenatural», s’al·ludeix a una manera de veure l’ordre natural de les coses -això és, la relació comprensiva que pot establir-se entre els fenòmens mundans i humans per entendre’ls i explicar-los-, des de la perspectiva religiosa del que el cristianisme anomena «història de la salvació», és a dir, el pla diví de la salvació humana, que es desenvolupa al llarg de la història. Tot enunciat relatiu a l’ordre sobrenatural és conegut només per fe en la revelació.

El supranaturalisme és una doctrina teològica estesa durant els segles XVIII-XIX i orientada contra el racionalisme, però condemnada per l’Església, que sostenia que a la raó humana li era impossible conèixer l’ordre sobrenatural, i que aquest era una font independent de coneixement inabastable per la raó.

 

Licencia de Creative Commons
Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.