fe GEN.
(del llatí fides, fe, confiança; en grec B\FJ4H, pístis) En general, creença en la veritat de determinats enunciats, sense proves suficients que la converteixin en una creença racional o en saber. Perquè es creu? Generalment es creu per motius de confiança o submissió a algú a qui es concedeix autoritat, per sentiment, per alguna classe de intuïció, és a dir, per raons que no aconsegueixen el nivell de coneixement intersubjectiu.
Normalment, el terme s’aplica al context religiós i sobrenatural cristià, on fe suposa adhesió de la persona a la revelació divina.
Des d’una
perspectiva diferent Karl Jaspers parla de la «fe
filosòfica» (veure referència), expressió amb
què, a banda del misticisme propi del seu
existencialisme creient, sembla indicar la confiança que el filòsof,
igual que tot home de ciència, ha de dipositar inicialment en la
raó i en la possibilitat del coneixement.
Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.