entelèquia GEN.
(del grec ¦<J,8XP,4", perfeccionament; paraula composta de ¦<, en, JX8@H, fi i §PT, tenir: el que posseeix la seva pròpia perfecció) Terme, que Aristòtil introdueix en filosofia per designar l’actualització de les potencialitats d’una cosa; allò pel que, primàriament, una cosa és el que és. Unes vegades identifica l’entelèquia amb l’enérgeia, i llavors significa acte o actualització, i altres vegades ho distingeix per significar la plenitud de quelcom que s’ha anat desenvolupant a partir de la potència o possibilitat fins a aconseguir la seva plena realització, de la mateixa manera que de vegades el moviment, kínesis, és enérgeia, o acte, però en aquest cas imperfecte, i de vegades és la perfecció, entelékheia, de l’acte, és a dir, el moviment en tant que moviment (veure cita). També aplica aquest terme a l’ànima, entelèquia primera, acte o perfecció, del cos (veure text).
Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.