Els seus estudis empírics d’embriologia el van conduir a la filosofia, ja que necessitava d'unes bases filosòfiques per exposar la seva concepció de l’evolució, oposada, completament, als corrents mecanicistes. En aquest sentit, en el context de la filosofia de la biologia, Driesch figura com un dels màxims representants del vitalisme. De fet, el seu interès per la filosofia era fruit de l'elaboració de les seves hipòtesi biològiques evolucionistes antimecanicistes, motivades pels seus estudis embriològics. L'experiència amb les cèl·lules de la gàstrula d'una garota de mar, que en ser dividides no donaven lloc a individus incomplets, sinó que reproduïen en mida més petit l'individu complet, li va donar armes contra el mecanicisme. Per a Driesch estava clar que el desenvolupament biològic no era reductible a fenòmens merament mecànics però, per a conceptualitzar aquest rebuig del mecanicisme, va reelaborar una sèrie de conceptes filosòfics, especialment, els conceptes de causalitat total, de totalitat i d'entelèquia. Pel concepte de totalitat, un tot (en el món orgànic) és més gran que la suma de les seves parts i, al seu torn, en la part (en el germen) està ja continguda la totalitat que, en virtut de la causalitat total, està orientada teleològicament (a la manera de l'ortogènesi). Quant a l'entelèquia (concepte que, evidentment, és pres d'Aristòtil, per a qui designa l'actualització plena del que està en potència), la concep com un principi immaterial que explica l'evolució de la vida i del món. L'entelèquia apareix com un principi teleològic, el caràcter plenament metafísic del qual és defensat per Driesch en les seves obres filosòfiques. L'entelèquia és irreductible als mecanismes dels processos inferiors. Driesch divideix la filosofia en «doctrina de l'ordre» (que estudia el món inorgànic) i en «doctrina de la vida» (que estudia el món orgànic). Aquesta divisió és fruit del seu convenciment en la irreductibilitat del superior (la vida, l'orgànic) a allò inferior (l'inert, l'inorgànic), i parteix -com també ho va fer Bergson (veure text)- de la distinció entre dos tipus de ordres.

L'entelèquia, que en certa manera és concebuda per Driesch com una mónada en sentit leibnizià, és la que determina tot el desenvolupament del ser orgànic, i és supraindividual. D'aquesta manera, cada individu és només una part de la vida suprapersonal de l'entelèquia.

Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.