acte GEN.
(del llatí, actum, d'agere, obrar, actuar; en grec, ¥nXD(,4", enérgeia, activitat, força) En general, l’acció humana, que se suposa, per definició, conscient i voluntària. Diem, així, «acte moral» o «acció moral». En aquest sentit, la filosofia de l’acció tracta de l’acció intencional, explicació de l' acció, raons/causes, i enllaça amb els aspectes metafísics relacionats (llibertat i determinisme),
En un segon sentit, més precís en
l’àmbit filosòfic, procedent de la tradició filosòfica aristotèlica, un dels dos conceptes, del binomi
acte i potència, que Aristòtil explica el canvi en el món físic.
Si «potència és la possibilitat de ser quelcom», «acte» és la realitat de ser-ho. Enfront de la potència,
l’acte es caracteritza per la existència i la determinació (conjunt de propietats definibles).
La idea global que Aristòtil té de la natura és que es tracta
d’un conjunt de coses que han arribat a ser, o de potències actualitzades. Aristòtil també utilitza, per a acte, el terme
entelèquia (¥nJ,8XP,4"), perfeccionament, amb el sentit
d’allò que té en si mateix el principi de la seva perfecció, amb la qual cosa assenyala que
l’acte és principi de la perfecció o perfecta realització
d’una cosa.
Veure l’enllaç següent: http://www.geocities.com/asarsanedas/accio.htm
Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.