mitjans i fins ÉTIC
Temàtica ètica sobre la bondat o maldat moral dels mitjans que es trien per obtenir els fins proposats. Es parteix de la concepció aristotèlica de què tota acció humana es du a terme amb mires a un fi; el fi és el bé que es desitja i el que es du a terme, o una conseqüència d’això, és el mitjà amb que s’obté el fi. Tota acció -feta per un subjecte psíquicament sa- és finalista o teleològicament orientada. La racionalitat practica imposa que els mitjans siguin proporcionats i adequats als fins; l’ètica, a més a més, imposa que siguin honestos. Per a Aristòtil, la bondat dels mitjans depèn de la seva ordenació a la bondat necessària del fi últim, que és la felicitat humana, respecte del qual l’home no és lliure.
Per a l’ètica actual, hi ha pluralitat de fins i l’home tria lliurement els seus fins últims. L’adequació dels mitjans al fi no pot entendre’s merament des d’una racionalitat instrumental, a saber, la que considera que allò essencial és la consecució del fi, donant per suposat i admès que «el fi justifica els mitjans», sinó que cal reflexionar sobre la seva moralitat, jutjant des de la situació concreta en què s’actua i d’acord amb les normes morals comunament acceptades.
Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.