experiència estètica EST.
La viv�ncia que alg� t� d�all� bell mitjançant emocions i sentiments estètics. Es tradueix com el goig o grat que produeix la percepció de les formes estètiques de la natura o d�un objecte d�art. Des del naixement de l�est�tica com a ciència, en el s. XVIII, es considera que el seu objecte d�estudi és l�experiència estètica, o l�anàlisi d�all� en què consisteix allò bell.
Perquè existeixi experiència estètica és necessari contemplar les coses amb «actitud estètica», la qual cosa exigeix, en principi, no adoptar una actitud pràctica d�interès per la utilitat d�un objecte, o per la seva bondat moral, ni una actitud teòrica de coneixement intel·lectual d�aquest. L�actitud estètica es caracteritza i distingeix de qualsevol altra per la indiferència, el desinterès o la distància. Aquestes expressions indiquen no sols, negativament, l�absència d�interès per la utilitat, la bondat i el coneixement, sinó la necessitat d�una actitud positiva d�interès per la cosa tal com és sense desig de possessió (veure text).
Suposada tal actitud, queda la qüestió teòrica de com es reconeix que un objecte, natural o artificial, és bell. Les teories que responen a la qüestió poden ser subjectivistes -«és bell perquè a mi m�agrada», que equival «a mi això em produeix un sentiment estètic»-, i per aquesta ra� �s irrefutable, o bé objectivistes -«m�agrada perquè és bell», que equival a «això té valor estètic»- i, en aquest cas, s�han d�enumerar les qualitats o trets que han de posseir les coses belles, o ha de presentar-se el criteri pel que decidim que quelcom és bell: els «cànons de bellesa».
Enlla�os a Internet:
http://inicia.es/de/m_cabot/experiencia.htm
Aquesta obra est� sota una llic�ncia de Creative Commons.