sentiment estètic EST.
En sentit genèric, la sensaci� de grat que produeix la contemplació d�un objecte bell. En sentit estricte, i atenint-nos a l�origen històric de l�expressió, la manera com la filosofia alemanya del s. XVIII explica l�objecte propi de l�estètica: l�emoció estètica, o percepció d�all� bell, o la manera com es contempla allò bell.
A.G. Baumgarten, fundador de l�est�tica, inicia la sèrie d�autors que fan del sentiment subjectiu causat per la contemplació d�un objecte bell el fonament mateix de l�estètica, que no es recolza ara, com en el platonisme i el racionalisme en general, en una participaci� per l�objecte d�una Bellesa o una perfecció ideal i exterior a l�objecte; si de cas, és el coneixement fosc d�una perfecció. L�estètica es torna autònoma, i el sentiment estètic, que és certament percepció sensible, no es confon amb el coneixement i va sempre unit a una satisfacció o plaer. La bellesa se sent més que s�entén. Kant, afegeix al sentiment subjectiu la necessitat que aporta el «gust�, la capacitat de jutjar all� bell, o el �judici del gust�, l�enunciat que pronunciem mentalment en considerar que quelcom és bell. Per a Kant, l�estètica no és una ciència, perquè només hi ha ciència del que és coneixement, i el gust estètic és un «estat d�esperit» que es correspon amb el «lliure joc» de imaginaci� i enteniment, no sent la bellesa, si es prescindeix del sentiment, res en si.
Veure experiència estètica.
Aquesta obra est� sota una llic�ncia de Creative Commons.