forma estètica EST.
En les teories estètiques anteriors al s. XVIII, l’acte creatiu de l’artista que confereix a la matèria el seu caràcter estètic, la bellesa. Entès l’art com mímesis, imitació, des de Plató i Aristòtil fins a Kant, la forma és l’acte d’imitar. A partir de la teoria estètica alemanya del s. XVIII, com sentiment d’allò bell, la forma no pertany sinó al mode de sentir les cosa belles: sempre versió d’alguna manera de l’afirmació kantiana de la percepció d’una finalitat en va específic, o de la d’Étienne Souriau sobre la forma que se significa a si mateixa, o que és símbol de si mateixa.
Les diverses teories de l’art -sobretot, però no exclusivament, les anomenades formalistes- intenten explicar en què consisteix la forma com a desencadenant de la experiència estètica (veure text 1 i text 2).
Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.