forma estètica EST.
En les teories estètiques anteriors al s. XVIII, l�acte creatiu de l�artista que confereix a la mat�ria el seu car�cter est�tic, la bellesa. Ent�s l�art com mímesis, imitació, des de Plat� i Arist�til fins a Kant, la forma és l�acte d�imitar. A partir de la teoria estètica alemanya del s. XVIII, com sentiment d�allò bell, la forma no pertany sinó al mode de sentir les cosa belles: sempre versió d�alguna manera de l�afirmació kantiana de la percepció d�una finalitat en va específic, o de la d�Étienne Souriau sobre la forma que se significa a si mateixa, o que és símbol de si mateixa.
Les diverses teories de l�art -sobretot, però no exclusivament, les anomenades formalistes- intenten explicar en què consisteix la forma com a desencadenant de la experiència estètica (veure text 1 i text 2).
Aquesta obra est� sota una llic�ncia de Creative Commons.