atar�xia / impertorbabilitat GEN.
(del grec GJ"D">\" atar�xia, paraula formada pel prefix a privatiu o negador del verb [t�raxis], pertorbar: impertorbabilitat, abs�ncia de pertorbaci� o pau an�mica). Encara que, el primer a utilitzar aquest terme en sentit filos�fic va ser
Dem�crit (fragment 191), adquireix el seu significat ple en l'ideal, buscat per les filosofies morals del per�ode hel�len�stic, de la impertorbabilitat que s'obt� a partir del domini o extinci� de les passions. El seu �s m�s espec�fic correspon als epicuris, els qui buscaven la pau per la plenitud del plaer estable (la hedon� catastem�tica o estable), que deu acompanyar-se de l'abs�ncia de dolor f�sic
(GB@<\" apon�a). A m�s, defensaven la necessitat de no ocupar-se del m�n exterior i dedicar la vida al cultiu de l'amistat.
Els estoics, en canvi, van utilitzar les nocions de GBV2,4" (apatheia, impassibilitat) i ,�2L:\" (euthym�a, tranquil�litat del bon �nim) per expressar un concepte semblant encara que, per a ells, la apatia, quant que alliberament de les passions, permetia el ple domini racional de la vida humana. Per aix�, el seu apatia no �s sin�nim de desinter�s o d'ab�lia. Ben al contrari, i en contraposici� als epicuris, defensaven la necessitat d'ocupar-se de pol�tica i d'intervenir en el m�n. Per part seva, els esc�ptics buscaven la pau i la plenitud en la calma que proporciona no emetre judicis (�B@PZ epokh�) pel que fa a opinions i enunciats, cosa que proporciona la atar�xia.
Aquesta obra est� sota una llic�ncia de Creative Commons.