Filòsof grec nascut en Cirene i fundador de l'anomenada escola cirenaica. Coneixedor de les obres dels
sofistes, especialment de Protàgores, es va desplaçar a Atenes, on va ser deixeble de
Sòcrates, del que ja coneixia la seva fama. No obstant això, sembla que no va practicar els ensenyaments del mestre i, més aviat seguint l'exemple dels sofistes, cobrava forts emoluments pels seus ensenyaments. Com
Plató, va ser hoste de Dionís, el tirà de Siracusa, que li proporcionava bons ingressos i una vida plena de luxes.
Segons sembla considerava el benestar físic com el bé suprem.
Justificava el seu
hedonisme com una conseqüència lògica dels ensenyaments de Sòcrates. No obstant això, en comptes d'un ideal de vida fundat en la racionalitat i la ciència, considerava la necessitat de fonamentar la vida sobre les dades de les impressions immediates, ja que va sostenir una teoria
escèptica del coneixement, segons la qual «només podem estar certs de les sensacions», però mai de les coses mateixes, que ens són incognoscibles. En la seva concepció hedonista considerava el plaer com l'autèntic bé i la mesura de tots els valors. No obstant això, segons ens narra Diògenes Laerci (veure text), considerava la ignorància pitjor encara que la mendicitat. Va evitar l'activitat política i, segons deia, se sentia estranger en totes parts. Encara que
Diògenes Laerci i altres doxògrafs ens el presenten com el fundador de l'escola cirenaica, sembla més aviat que les tesis fonamentals d'aquest corrent van ser establertes pel seu nét, anomenat també Aristip el Jove o el Metrodidacta (el deixeble de la seva mare que, al seu torn, havia seguit els ensenyaments del seu pare Aristip).
Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.