cirenaics HIST.

Una de les anomenades escoles socràtiques menors, junt amb la dels seguidors de Fedó d'Elis, els megàrics i els cínics, amb els que comparteixen alguns punts de vista. Probablement, va ser fundada per Aristip de Cirene, encara que les seves tesis principals van ser sistematitzades per Aristip el Jove, nét d'aquell. Com a escola va perviure des de mitjans del s. IV fins a començaments del s. III aC.

AristipEls seus principals representants, a més d'Aristip, són: la seva filla Arete, Etíop de Ptolomaida i Antipatre Cirenaic. Arete va tenir per deixeble a Aristip, el Jove, també anomenat Metrodidacte (el deixeble de la seva mare). Deixeble d'aquest va ser Teodor, anomenat Ateu, que va sustentar també idees cíniques i va refutar les opinions dels grecs sobre els déus. Antipatre va ser mestre d'Epitimedes Cirenaic, i Parebates va ser mestre d'Epimènides d'Hegèsies i Anníceris. També es relacionen amb els cirenaics els deixebles de l'escola de Fedó, en especial els anomenats eretrienses. Hegèsies va ser conegut també com Pisitanat -el que aconsella la mort- i va ser autor d'una obra cèlebre: Sobre el suïcidi pel dejuni. Propugnava el plaer com a única finalitat però, en ser plenament inabastable per a l'home, va caure en el pessimisme i en a indiferència. Anníceris, de qui es diu que va comprar i va alliberar a Plató, retingut com a esclau en Egina, a la tornada del seu primer viatge a Sicília, va rebutjar les conseqüències del seu antecessor, admetent la possibilitat d'altres valors com l'amistat, l'amor a la pàtria, etc. Segons conta Diógenes Laerci, Teodor, Hegèsies i Anníceris van crear corrents d'influència dins l'escola, raó per la qual es coneixen, també, amb els noms de cirenaics (els seguidors directes d'Aristip), hegesíacs (els seguidors d'Hegèsies), annicèris (els seguidors d'Anníceris) i teodoris (els seguidors de Teodor) (veure text ).

 
Com a tesis generals els cirenaics defensen un hedonisme accentuat, especialment els hegesíacs. Per a ells, el bé s'identifica amb el plaer corporal o sensible, oposat a la violència del dolor i a la concepció del plaer més estàtic dels epicuris. D'aquesta manera, van transformar l'autodomini d'arrel socràtica en una administració dels plaers. Influenciats pel relativisme de Protàgores, només admetien com a possibilitat de coneixement de la realitat la certesa sensorial de les sensacions, defensant una postura antiintel·lectualista. A més, segons Aristip, el coneixement es limita a l'àmbit del sensible i té valor purament individual

 A començaments del segle III aC l'escola cirenaica restà pràcticament absorbida per l'epicureisme.

 

Licencia de Creative Commons
Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.