Connexions de servei, reglamentació i normativa

Atès el traçat, el sistema d’instal·lació i les característiques de la xarxa, les connexions de servei o els embrancaments poden ser els següents:

• aeris amb la instal·lació posada sobre façana;
• aeris amb la instal·lació tensada sobre pal;
• subterranis amb entrada i sortida;
• subterranis en derivació;
• mixtos amb una instal·lació aerosubterrània.

Embrancament aeri posada sobre façana. Per a aquest tipus d’embrancament (figura) cal tenir en compte les consideracions següents:

• Fer un estudi previ de les façanes perquè resultin tan poc afectades com sigui possible.
• Els cables s’han d’instal·lar distanciats de la paret i fixats mitjançant accessoris apropiats.
• Els cables han de ser aïllats, de tensió assignada de 0,6/1 kV i han d’anar instal·lats preferentment sota conductes tancats o canals protectores, amb tapa desmuntable amb l’ajut d’una eina.
• En el cas dels encreuaments de vies públiques i espais sense edificar i segons la longitud d’obertura, els cables es poden instal·lar lligats directament a tots dos extrems, bé utilitzant el sistema d’embrancament tens o de cable fiador, sempre que es compleixin les condicions de la ITC-BT-06.
• En els encreuaments de vies públiques i espais, s’ha de procurar que l’obertura sigui tan curta com sigui possible.
• L’alçada mínima sobre carrers i carreteres no pot ser en cap cas inferior a 6 metres.
• En edificacions d’interès històric o artístic, o declarades com a tal s’ha de tractar d’evitar aquest tipus d’embrancaments.
• En trams en què l’embrancament quedi a una alçada sobre el terra inferior a 2,5 metres, s’han de protegir amb tubs o canals rígides de les característiques que indica la taula, i s’han de prendre les mesures adequades per evitar l’emmagatzemament d’aigua en aquests tubs o canals de protecció.

Embrancament aeri tensat sobre pals. Les connexions de servei o embrancaments aeris tensats sobre pals (figura) han de complir les característiques següents:

• Cables aïllats i de tensió assignada 0,6/1 kV.
• Es poden instal·lar suspesos d’un cable fiador, independent i degudament tensat.
• El cable fiador pot ser un conductor neutre fiador amb resistència mecànica adequada, i degudament calculat per a aquesta funció.
• Tots els suports han d’anar proveïts d’elements adequats que han de permetre la subjecció mitjançant suports de suspensió o d’amarratge indistintament.
• L’alçada mínima sobre carrers o carreteres no ha de ser en cap cas inferior a 6 metres.

Embrancament subterrani. Aquest tipus d’instal·lació s’ha de fer d’acord amb el que estableix la ITC-BT-07. Cal tenir en compte les separacions mínimes que indica la ITC-BT-07 als encreuaments i els paral·lelismes amb altres canalitzacions d’aigua, gas, línies de telecomunicació i amb altres conductors d’energia elèctrica.

Embrancament aerosubterrani. Aquest tipus de connexions de servei són els embrancaments que es fan una part en instal·lació aèria i una altra part en instal·lació subterrània.

En el pas dels embrancaments subterranis als aeris, el cable ha d’anar protegit des de la profunditat que estableix la ITC-BT-07 i fins a l’alçada mínima de 2,5 metres per sobre del nivell del terra, mitjançant un conducte rígid de les característiques de l’embrancament aeri sobre façana.

Amb caràcter general, els embrancaments han de complir el següent:

• S’han de fer seguint els traçats més curts.
• S’hi faran les connexions quan siguin necessàries i s’empraran els mètodes adequats.
• Tindran connexions que garanteixin l’aïllament fins a la CGP.
• Han de discórrer per terrenys de domini públic excepte en els aeris o subterranis en què s’hagin autoritzat les servituds de pas corresponents.
• Evitaran patis interiors, garatges, jardins privats, vials de conjunts privats tancats, etc.

Pel que fa referència a les seccions i al nombre de conductors s’han de calcular tenint en compte els aspectes següents:

• Màxima càrrega prevista d’acord amb la ITC-BT-10.
• Tensió de subministrament.
• Les intensitats màximes admissibles per al tipus de conductor i les condicions de la seva instal·lació.
• La caiguda de tensió màxima admissible establerta per l’empresa subministradora.

Aquesta normativa i reglamentació és fonamenta en el següent:

• El Reglament electrotècnic de baixa tensió (REBT), aprovat pel Reial decret 842/2002, de 2 d’agost del 2002.
• Les normes UNE (Una Norma Espanyola) i EN (Norma Europea) d’AENOR (Associació Espanyola de Normalització i Certificació), del CEI (Comissió Electrotècnica Internacional) i del CENELEC (Comitè Europeu de Normalització Electrotècnica).
• Les Normes tècniques particulars (NTP) de Fecsa-Endesa.
• Disposicions vigents publicades per l’òrgan competent de la Generalitat de Catalunya.

El REBT aprovat el 18 de setembre del 2002 en el BOE, el Butlletí Oficial de l’Estat, deroga l’anterior, el de l’any 1973. Està estructurat en les Instruccions tècniques complementàries (ITC), que tracten de donar solucions tècniques a l’ampli ventall de possibilitats que tenen les instal·lacions elèctriques, ja sigui a partir de les normes UNE o UNE-EN referents als materials o a partir de les Normes tècniques complementàries de les empreses subministradores.

A continuació descriurem breument les Instruccions tècniques complementàries que afecten les instal·lacions d’enllaç, i entrarem en detall en els punts que no siguin merament descriptius i que requereixin un exemple o interpretació.

Introducció. En els diferents formats de publicació del REBT podem observar, com a introducció, una referència als continguts que tenen els diferents articles en els quals s’estructura la publicació del BOE. Només cal comentar-ne alguns:

• Article 1: En aquest article es comenta l’objecte del reglament, com per exemple preservar la seguretat de les persones i dels béns, assegurar el funcionament normal de les instal·lacions i contribuir a la fiabilitat tècnica i a l’eficiència econòmica d’aquestes.
• Article 2: El camp d’aplicació, que, per exemple en el cas de corrent altern, és igual o inferior a 1.000 volts.
• Article 4: Es classifiquen els nivells de tensió i la freqüència de les xarxes.

D’aquesta manera es van definint successivament els diferents camps d’aplicació i es desglossen les parts de què consta una instal·lació de baixa tensió.

ICT-BT-01. La terminologia. A la ITC-BT-01 hi podeu consultar, per exemple, les definicions d’amovible, cable multiconductor, conductor CPN o PEN, connexió equipotencial, contacte indirecte, corrent diferencial o residual, factor de simultaneïtat, parts actives, poder de ruptura, tall onmipolar i tensió de defecte. D’aquesta manera atansa a l’especialista un vocabulari tècnic útil per al REBT en conjunt i no només de manera específica per a una ITC en concret.

ICT-BT-02. Les Normes de referència al REBT. Per tal de normalitzar els protocols de seguretat i d’estandardització, hi ha una jerarquia d’entitats que elaboren normatives de compliment obligat pel que fa a la resistència dels materials i els protocols d’actuació.

Aquests estàndards van encapçalats per organismes internacionals com el CEI o el CENELEC, que elaboren les normes UNE-EN, o bé per organismes estatals com l’AENOR, que elaboren normes UNE, en consonància amb les d’àmbit internacional. Quan la norma només porta les sigles UNE, és perquè encara no hi ha una norma internacional que la millori.

ICT-BT-03 Instal·ladors autoritzats en baixa tensió. La instrucció BT-03 estableix les condicions i els requisits que s’han d’observar per tal de certificar la competència i d’obtenir l’autorització administrativa corresponent dels instal·ladors autoritzats en l’àmbit d’aplicació del REBT.

En la ITC-BT-03 podeu consultar, per exemple, les atribucions que té un instal·lador autoritzat de categoria bàsica i un de categoria especialista. També s’hi pot consultar quins són els mitjans humans i tècnics dels quals ha de disposar un instal·lador autoritzat en baixa tensió.

ICT-BT-04 Documentació i posada en servei de les instal·lacions. Aquesta instrucció detalla la documentació tècnica que s’ha de desenvolupar en aplicació del REBT, tant per a instal·lacions que necessitin projecte, com per a d’altres que, si bé estan exemptes de presentar-lo, han de redactar obligatòriament la Memòria tècnica de disseny (MTD).

A l’apartat 3 de la ICT-BT-04 i mitjançant una taula es detallen les instal·lacions que necessiten projecte; les no incloses en l’apartat 3 n’estan exemptes, però necessiten una MTD.

En els punts 5 i 6 de la ICT-BT-04 es defineix tot allò relatiu a l’execució, la tramitació i la posada en servei de les instal·lacions.

ICT-BT-05 Verificacions i inspeccions. En aquesta instrucció s’especifiquen els defectes molt greus, greus i lleus que es poden detectar en una inspecció i, en concret, fan referència al següent:

• els agents que intervenen en una inspecció;
• les verificacions prèvies a la posada en servei;
• les inspeccions inicials i periòdiques;
• els procediments d’inspecció;
• la classificació de defectes a les instal·lacions.

ICT-BT-10 Previsió de càrregues per a subministraments en baixa tensió. Aquesta instrucció defineix els paràmetres bàsics de càlcul d’una previsió de càrregues en edificis destinats a habitatges, comerços o oficines, indústries específiques o concentracions d’indústries.

Els paràmetres principals descrits són els següents:

• grau d’electrificació i previsió de potència;
• càrrega total d’un edifici destinat preferentment a habitatges;
• càrrega total corresponent a edificis destinats a una indústria o més.

ICT-BT-12 Instal·lacions d’enllaç. Esquemes. La ITC-BT-12 descriu quins són els elements que constitueixen les instal·lacions d’enllaç i les possibles configuracions existents, segons el nombre d’usuaris i l’existència o no de centralitzacions de comptadors.

ICT-BT-13 Instal·lacions d’enllaç. Caixes generals de protecció. Aquesta instrucció es descriu quan s’ha d’instal·lar una CGP o una CPM i també tot allò referent a les caixes generals de protecció (CGP), com per exemple:

• l’emplaçament i la instal·lació;
• el tipus i les característiques de les caixes generals de protecció (CGP);
• el tipus i les característiques de les caixes de protecció i mesura (CPM).

ICT-BT-14 Instal·lacions d’enllaç. Línia general d’alimentació. Es defineix la línia general d’alimentació (LGA), i també la seva instal·lació i les característiques dels seus conductors.

ICT-BT-15 Instal·lacions d’enllaç. Derivacions individuals. Com per a la LGA, en aquesta instrucció tècnica complementaria es defineix tot allò referent a les derivacions individuals.

ICT-BT-16 Instal·lacions d’enllaç. Comptadors: ubicació i sistemes d’instal·lació. Aquesta instrucció permet consultar la funció que ha de complir l’interruptor general de maniobra. A més, com que els equips de mesura, coneguts com a comptadors, estan subjectes a diferents mètodes d’instal·lació i han de complir unes especificacions, en aquesta ITC es detallen les formes de col·locació, individual o concentrada, i les especificacions de l’armari o local que els ha d’allotjar.

ICT-BT-17 Instal·lacions d’enllaç. Dispositius generals i individuals de comandament i protecció. Interruptor de control de potència. En aquesta instrucció es defineix tot allò referent als DGCP (dispositius generals de comandament i protecció), i la funció de l’ICP-M; la situació, les característiques principals i les normatives que han de complir aquests aparells.

ICT-BT-18 Instal·lacions de posada a terra. Aquesta ITC, a més de recordar les parts d’un circuit de posada a terra, n’assenyala la importància i en detalla les parts, com calcular-ne la resistència i altres aspectes de les instal·lacions de posada a terra.

Per tal de normalitzar els protocols de seguretat i d’estandardització, hi ha una jerarquia d’entitats que elaboren normatives de compliment obligat pel que fa a resistència de materials i protocols d’actuació.

L’elaboració d’aquests estàndards l’encapçalen els organismes internacionals, com per exemple:

• la Comissió Electrotècnica Internacional o CEI;
• el Comitè Europeu de Normalització Electrotècnica o CENELEC.

Així, s’entén que la majoria d’Instruccions tècniques complementaries (ITC) estiguin acompanyades de normatives sobre assajos de materials, o de solucions tècniques per a cada cas que tenen una numeració encapçalada per les sigles UNE (Una Norma Espanyola) d’AENOR, o EN (Norma Europea en anglès) del CENELEC.

Aquestes normes s’actualitzen quan es troben millores, però amb la referència citada sempre és possible accedir a la nova versió i d’aquesta manera el text del REBT sempre es manté ben referenciat.

Especifica, a més, que aquestes instal·lacions han d’estar d’acord tant amb les condicions tècniques i de seguretat reglamentàries com amb les condicions tècniques i de seguretat establertes per l’empresa distribuïdora i aprovades per l’administració competent.

Les presents condicions tècniques i de seguretat tenen per objecte definir les característiques que han de complir les instal·lacions de distribució destinades a formar part de les xarxes de distribució de Fecsa-Endesa. Són vàlides per a les instal·lacions de distribució de nova construcció, tant les que seran fetes per l’empresa esmentada com les que executaran tercers i seran cedides a Fecsa-Endesa.

El contingut d’aquestes condicions tècniques i de seguretat s’estructura en el document NTP Generalitats, i en una sèrie de documents, les Normes tècniques particulars (NTP), sobre les diferents instal·lacions compreses en les xarxes de distribució.

Les instal·lacions compreses en les xarxes de distribució, són les següents i hi trobareu indicades de cadascuna la NTP corresponent que desenvolupa:

• línies aèries de mitjana tensió (NTP-LAMT);
• línies subterrànies de mitjana tensió (NTP-LSMT);
• centres de transformació en edifici (NTP-CT);
• centres de transformació rurals (NTP-CTR);
• línies aèries de baixa tensió (NTP-LABT);
• línies subterrànies de baixa tensió (NTP-LSBT).

També com a part d’aquest conjunt normatiu es desenvolupen les normes particulars d’instal·lacions d’enllaç:

• Instal·lacions d’enllaç en mitjana tensió (NTP-IEMT)
• Instal·lacions d’enllaç en baixa tensió (NTP-IEBT).

L’apartat 5 de l’article 12 assenyala que els reglaments de seguretat industrial d’àmbit estatal els aprovarà el Govern estatal, sense perjudici que les comunitats autònomes, amb competència legislativa sobre indústria, puguin introduir requisits addicionals sobre aquestes matèries, quan es tracti d’instal·lacions radicades en el seu territori.