Resum

Les xarxes aèries de distribució en baixa tensió (BT) són el conjunt de línies, equips i aparellatge que subministren energia elèctrica a les instal·lacions receptores i punts de consum.

Els conductors de les xarxes aèries de distribució poden ser:

Aïllats, quan són instal·lats amb els cables separats per una distància de seguretat.
Nus, quan el que s’instal·la són conductors aïllats cablejats en feix, que habitualment reben el nom de cables trenats.

Les línies aèries trenades de baixa tensió poden ser:

Xarxes trenades posades, les quals s’utilitzen en zones urbanes i són directament posades sobre les façanes i els murs de les edificacions.
Xarxes trenades tibades, les quals són preferentment de servei a les zones rurals o en habitatges aïllats i dispersos. La fixació dels cables de la xarxa tibada es pot fer de dues maneres diferents:
Per tracció o suspensió, tot utilitzant el conductor neutre com a element portador del feix trenat.
Un altre sistema d’instal·lació dels conductors consisteix en un cable fiador d’acer de 22 mm² de secció que es tiba entre uns punts d’ancoratge.

Els plànols utilitzats per representar les xares aèries principalment són els següents:

Plànols de situació i emplaçament, els quals mostren la ubicació de les obres.
Plànols de planta, que són representacions de les plantes de les línies elèctriques fetes a escales reduïdes d’un ordre entre 1:2.000 a 1:500.
Plànol de perfil, el qual representa la situació i la numeració dels suports, el seu tipus i també el sistema de fixació dels conductors, l’escala quilomètrica, les longituds de les obertures, els angles del traçat.
Plànols d’elements constructius, com ara els suports, l’aparellatge, etc.

Els suports poden ser metàl·lics, de formigó o fusta i els esforços sobre els suports poden ser de tres tipus:

Verticals quan exerceixen comprensió sobre el suport.
Longitudinals quan exerceixen tracció sobre el suport.
Transversals quan exerceixen flexió sobre el suport.

Segons l’esforç que han de suportar, els suports compleixen funcions diferents:

Alineació: verticals i transversals per l’acció del vent.
Angle: verticals i transversals.
Ancoratge: verticals, longitudinals i transversals
Fi de línia: verticals, longitudinals i transversals.
Estellament: esforç resultant de diferents línies confluents al suport.

Hi ha diferents tipus de suports fets de formigó:

Formigó armat vibrat compacte, entre les característiques del qual destaca la seva forma de tronc de piràmide. Aquest tipus de suport treballa a la compressió i la flexió. Poden ser normals i reforçats. Esforç secundari (FS). Esforç nominal (F).
Formigó armat buit. N’hi ha de forma prismàtica o cilíndrica, tots dos buits, que habitualment reben el nom de suports centrifugats.

Els suports metàl·lics es poden classificar en els tipus següents:

Suports de gelosia. L’estructura està constituïda per perfils laminats d’acer galvanitzat i la formen dues parts: el cap i el “fust”.
Suports de xapa, que poden ser de dos tipus:
- de xapa plegada (amb forma de tronc de piràmide, secció poligonal)
- de xapa tubular.

Una de les característiques dels suports o pals de fusta és que són fàcils de transportar, que duren uns deu anys i que porten un tractament de protecció fet de creosota.

Des d’un punt de vista tècnic els suports de fusta es diferencien per la classe, l’esforç nominal, la carrega de ruptura, la longitud, el perímetre en el cap i el perímetre a l’alçada d’1,80 m de la base.

La designació dels conductors està formada per grups de sigles ordenades que contenen lletres i nombres que varien segons el tipus de suport.

Els conductors utilitzats a les xarxes aèries han de ser preferentment aïllats i fets de coure, d’alumini o d’altres materials o aliatges que els fan tenir característiques elèctriques i mecàniques adequades.

Els conductors nus han de ser resistents a l’acció de la intempèrie i la seva càrrega de ruptura mínima a la tracció ha de ser de 410 daN i ha de satisfer les exigències que especifiquen les normes UNE 21012 o UNE 21018 segons si els conductors són de coure o d’alumini. Es consideren conductors nus els conductors aïllats per a una tensió nominal inferior a 0,6 / 1 kV. Es fan servir de manera especial i s’ha de justificar degudament; no es poden posar en zones d’arbrat o amb perill d’incendi.

Els conductors aïllats han de tenir una tensió assignada no inferior a 0,6 / 1 kV. Han de dur un recobriment que garanteixi una bona resistència a les accions de la intempèrie i han de satisfer les exigències que especifica la norma UNE 21030. La secció mínima permesa en els conductors d’alumini és de 16 mm², i en els de coure, de 10 mm². La secció mínima corresponent a altres materials és la que garanteixi una resistència mecànica i conductivitat elèctrica no inferiors a les corresponents als conductors de coure que abans hem esmentat.

La designació dels conductors trenats amb aïllament XLPE, d’acord amb les normes UNE 21123 I UNE 210130, s’efectua amb una seqüència de sigles i signes.

Els factors que determinen la secció del conductor trenats són els següents:

La intensitat permanent admissible segons les condicions de la instal·lació.
El valor i la durada de la intensitat del curtcircuit previst a la xarxa.
Altres consideracions com, per exemple, la caiguda previsible de la tensió, el règim de càrrega variable, les pèrdues elèctriques, les alimentacions alternes, etc.

Els accessoris que s’empren en les xarxes aèries han d’estar degudament protegits contra la corrosió i l’envelliment, i han de ser capaços de resistir els esforços mecànics a què es puguin veure sotmesos, amb un coeficient de seguretat no inferior al corresponent del dispositiu d’ancoratge on estan instal·lats.

Els elements de subjecció utilitzats en les xarxes posades sobre façana està format per un conjunt de peces dissenyades per facilitar la fixació a l’estructura dels edificis, i, principalment, es tracta de suports, abraçadores i tacs.

Els elements utilitzats en la fixació dels conductors sobre suports són bàsicament de dos tipus:

Suspensió. El conjunt d’elements de suspensió esta format per grapa, consola i ganxo.
Amarratge. La fixació de la línia a les peces d’ancoratge es fa amb pinces d’amarratge

Els elements complementaris de xarxes aèries trenades poden ser aquests:

Abraçadores com les que fan servei a les xarxes aèries trenades suspeses.
Ganxos.
Abraçadores de subjecció per a baixants.
Bressols.
Caputxons.
Connectors.
Maneguetes d’unió de conductors.
Terminals.
Accessoris (tacs per fixar ganxos i cargols, tubs de protecció, tensors de cables, subjectacables, protectors de cables, grillons.)

La funció de l’aïllador és aïllar elèctricament els conductors de les xarxes aèries nues, amb tensió, de la resta d’elements. N’hi ha de diferents menes:

Aïlladors de politja.
Aïlladors de suport.
Aïlladors dobles.
Aïlladors d’amarratge.

La ITC-BT-06 del REBT determina les condicions generals i especials que han de complir les instal·lacions aèries de baixa tensió:

Condicions per a cables posats.
Condicions per a cables tibats.

Condicions en encreuaments, proximitats i paral·lelismes. En situacions especials com encreuaments i paral·lelismes amb altres línies, amb vies de comunicació, amb rius i canals navegables o flotables, etc., s’han de complir les condicions que estableixen la ITC-BT-06 i l’apartat 3.9 del REBT,

Els factors que intervenen en les operacions de muntatge i manteniment de xarxes aèries de baixa tensió són els següents:

Les especificacions del projecte.
El pla de treball.
Els criteris de qualitat.
Les condicions de seguretat
L’aplicació de la normativa vigent.
Les tècniques i procediments requerits en cada cas.

El projecte consta dels documents següents:

Memòria.
Plànols.
Pressupost.
Plec de condicions.
L’estudi de seguretat i salut.
Annexos.

Els documents principals perquè es pugui fer la tramitació de les instal·lacions elèctriques BT són els següents:

Un cop finalitzades les obres i fetes les verificacions i inspecció inicial, l’instal·lador autoritzat ha d’emetre un certificat d’instal·lació.
Abans de posar en servei les instal·lacions, l’instal·lador autoritzat ha de presentar davant l’òrgan competent de la comunitat autònoma el certificat de direcció d’obra.
Certificat d’inspecció inicial(si escau).
També és obligatòria o necessària la sol·licitud de descàrrec, permís d’obra.

Un cop finalitzat el muntatge de la instal·lació de la xarxa de distribució s’ha de posar en servei la instal·lació segons el que estableix normativa reglamentaria, és a dir, l’article 18 del REBT.

Eines i instrumentació específica. L’aïllament pot ser de dues maneres:

Parcial
Total.

Han de portar un aïllament que compleixi els requisits mínims que estableix la norma UNE-EN 60900 sobre aïllament totes les eines manuals utilitzades en els treballs elèctrics:

Tornavís.
Alicates.
Alicates de tall.
Ganivet pelacables.
Tallacables.
Clau ajustable.
Separador de fases.
Claus fixos de torsió.
Premsaterminals.

Com a instrumentació especifica, cal esmentar dos instruments:

El discriminador bipolar de tensió i detector de seqüència de fases.
El comprovador multifunció.

El muntatge de la instal·lació de la xarxa aèria posada sobre façana consisteix bàsicament en les operacions següents:

Estesa dels conductors mitjançant elements de fixació (abraçadors, tacs, i cargols).
Connexió dels conductors.

Operacions necessàries per dur a terme la instal·lació:

Marcar i executar els forats d’un tram determinat.
Col·locar i fixar en cada forat el suport.
Efectuar l’estesa del feix de cables.
Col·locar el cable en els suports i tancar-los.

El muntatge d’una instal·lació de xarxa aèria en suports es divideix en dues fases:

Muntatge dels suports, que inclou, entre d’altres, l’excavació de les cimentacions, la hissada dels suports, el muntatge de la ferramenta. Els suports poden ser d’aquests materials:
- Fusta.
- Formigó.
- Gelosia.
- Xapa metàl·lica plegada.
Estesa de conductors, que inclou el muntatge dels conductors sobre els suports, l’amarratge dels conductors, la connexió, etc. En l’estesa de conductors es fa servir el material següent:
- Rotllos per a línies de poca longitud. Els conductors es poden desenrotllar de dues maneres:
  - per desplaçament de la debanadora o de la bobina al llarg de la línia;
  - fixant la debanadora o la bobina i estirant el conductor.
- Bobines o rodets per a longituds grans.
Tibament del conductor. Un cop feta l’estesa dels conductors, es poden tensar. Per fer-ho, s’utilitza un polispast i unes mordaces o granota que tensen els conductors. Les fases del tibament són les següents:
Amarrar el conductor en el suport de final línia.
Clavar un punter a terra.
Fixar el polispast al punter.
Muntar un dinamòmetre.
Fixar la granota al conductor.
Estirar la corda solta del polispast.
Amarrar el conductor.

El mesurament de la fletxa sobre el terreny es pot fer de diverses maneres, com, per exemple, amb aparells específics o per visualització, entre d’altres.

La conversió d’una línia aèria en una línia subterrània es pot fer de dues maneres:

en façana;
en suport.

Les tècniques de connexió i empalmament de conductors s’apliquen tal com ho especifica l’apartat 3.3. de la ITC-BT-06.

En el cas de les derivacions i unions s’utilitzen, entre altres sistemes, aquests:

El premsatge per compressió amb connectors de petaca.
La compressió per cargols amb connectors de ple contacte i de perforació.

Per fer empalmaments s’utilitzen maniguets d’unió amb maniguets aïllants.

La unió entre conductor i el born de connexió d’un element de la instal·lació es fa pel terminal de connexió.

El tipus de posada a terra del neutre que es triï depèn del tipus xarxa aèria de què es tracti:

Posada a terra en xarxa sobre façana (elèctrode o pica i el cable de terra).
Posada a terra en suports de fusta, formigó i metàl·lics.

La continuïtat del conductor neutre no pot ser interrompuda, excepte en les situacions que especifica el REBT, en l’apartat 3.6 de la ITC-BT-0.

En els plans de manteniment i avaries en xarxes aèries, les revisions de manteniment de les xarxes aèries es fan per mitjà d’una inspecció puntual, el reconeixement reglamentari i els mesuraments de la resistència de la posada a terra dels suports.

Els documents utilitzats en les operacions de revisió són les guies de revisió i els fulls de revisió.

Les avaries o defectes que es poden trobar en les xarxes aèries de BT poden ser els següents:

de tipus aïllament;
de tipus conductor;
de tipus distàncies reglamentàries;
de tipus encreuaments;
de tipus ferramenta;
de tipus fonaments;
de tipus pas per zones arbrades;
de tipus suport;
de tipus aparellatge de BT;
de tipus posada a terra.

Mitjançant el mesurador de resistència o Megger es poden identificar les avaries següents:

averia per conductor tallat;
avaria de contacte entre conductors;
avaria de contacte entre conductor i terra;
prova d’aïllament.

Els mesuraments característics i els paràmetres de control d’una xarxa aèria són els següents:

La tensió nominal (U).
La freqüencial (f).
La resistència (R).
La reactància del conductor (X).
La intensitat màxima admissible (Imàx).
La intensitat màxima de curtcircuit (Icc).
El factor de potència.
La caiguda de tensió (∇e).
El moment elèctric d’una línia (M₁).
La pèrdua de potència.
Els coeficients de simultaneïtat.
La secció del conductor.

Els elements que la política de qualitat i prevenció de riscos laborals pren en consideració són aquests:

La identificació i classificació de les activitats.
Els factors de risc.
Els riscos en treballs sense tensió (supressió de la tensió, reposició de la tensió).
Els riscos en treballs amb tensió.
Els equips i materials de protecció dels treballadors formats pels accessoris aïllants, eines aïllants o aïllades, perxes aïllants, dispositius aïllants, equips de protecció individual (EPI).

Les Xarxes soterrades de distribució en baixa tensió (BT) són el conjunt de línies, Equips i aparellatge que subministren energia elèctrica a les instal·lacions receptors i punts de consum.

Instal·lacions soterrades de cables aïllats

com a conduccions AMB Conductors directament soterrats i
com a conduccions AMB Conductors entubats i soterrats.

Cal evitar, en la mesura que va seguir possible, els Canvis de direcció dels tubs. En els punts on és produeixin, i per tal de facilitar la manipulació dels cables, s’han de dispar arquets amb tapa, registrables o no.

Les galeries o rases no transitables (registrables) presenten una sèrie de Condicions Generals que cal observar:

En aquests galeries s’admeten cables Elèctrics d’alta tensió, de baixa tensió i d’enllumenat, control i comunicació.
Aquest tipus de galeries no admet l’existència de canalitzacions de gas.
Les galeries registrables o no transitables només admeten l’existència de canalitzacions d’aigua, Sempre que va seguir possible garantir que en cas de fuita, l’aigua no afecta Els altres serveis.

Galeries transitables

Les galeries transitables presentin els Condicions generals descrits a continuació:

Les galeries són de Formigó armat o d’Altres materials amb rigidesa, estanquitat i durada equivalents.
Les galeries transitables s’han de dimensionar per suportar la Càrrega de terres i Paviments situats per sobre i els del trànsit que corresponguin.
En Els punts singulars, entroncaments, passos Especials, accessos de personal, etc., S’ha d’estudiar tant el pas correcte de les canalitzacions com la Seguretat de Circulació de les persones.
Els accessos a la galeria han de quedar tancats, de manera que s’impedeixi l’entrada de persones alienes al servei, però han de permetre la sortida de les que estiguin a l’interior seu.
En les galeries transitables, s’han de dispar accessos a les zones extremes de les galeries, que han de permetre l’entrada i la Sortida dels materials.
La ventilació de les galeries ha de ser suficient per asseguren que l’aire és renovi unes sistema vegades cada hora, per evitar acumulacions de Gasos i condensacions d’Humitat, i contribuir D’aquest manera a fer què la temperatura màxima de la galeria va seguir compatible Amb els serveis
Els Sòls de les galeries han de ser antilliscants, han de tenir el pendent adequat i un sistema de drenatge eficaços que eviti la formació de tolls.
Les empreses usuàries de la galeria transitable han de prendre les disposicions oportunes per tal d’evitar la presència de rosegadors Dins de les galeries.

Galeries transitables i canalitzacions d’aigua: algunes Recomanacions

Si bé no és recomanable que hi Hagi canalitzacions d’aigua en les galeries transitables, Fins i Tot a els casos en què la Seva Presència va seguir necessària, els canalitzacions d’aigua s’han de situar a un nivell inferior respecte de la resta de els instal· lacions.

Pel que fa a les conduccions que és Poden instal·lar en galeries transitables, hi ha una sèrie de Recomanacions que cal seguir.

Les galeries transitables que tinguin una longitud superior a 400 m, a més de complementar els Disposicions especificades per al Tipus de galeria transitable en general, han de dispar del següent:

* il·luminació Fixa interior; * instal·lacions fixes de detecció de Gasos tòxics, AMB una sensibilitat mínima de 300 ppm; * indicadors lluminosa que regulin l’accés a les entrades; * accés de persones cada 400 m com a màxim; * enllumenat de senyalització interior per informar de les Sortides i Referències exteriors; * altres

Pel que fa a les conduccions que és Poden instal·lar, en claveguerons o canals registrables, calç tenir en compte el següent:

En certesa Ubicacions AMB accés restringit a persones ensinistrades, com Pot ser a l’interior d’indústries o de recintes destinats exclusivament a Instal·lacions Elèctriques, és Poden utilitzar canals d’obra AMB tapes (que normalment s’enrasen Amb el nivell del Sòl) manipulables a mà.

És aconsellable separar Els cables de diferents tensions (aprofitant el fons i Les dues parets). Fins i Tot Pot ser preferible utilitzar canals diversos.
El canal ha de permetre la renovació de l’aire.

Pel que fa a els instal·lacions vistes en Safates, cal dir que aquest tipus d’instal·lació només s’empra en subestacions o altres instal·lacions elèctriques, en la part interior d’edificis restaurats, sense que estigui sotmesa a la intempèrie i on l’accés quedi restringit al personal autoritzat. Quan els raons per les quals discorre el cable siguin accessibles a persones o vehicles, han de dispar de proteccions mecàniques que en dificultin l’accessibilitat.

Els Conductors de xarxes soterrades de distribució: Tipus i Característiques

Els Conductors dels cables utilitzats en les línies soterrades han de ser de coure o d’alumini, i han d’estar aïllats amb mescla apropiats de compost polimèrics. A més, han d’estar degudament protegits contra la corrosió que Pugui provocar el Terreny on s’instal·len i han de tenyir la resistència mecànica suficient per suportar Els esforcem a què puguin estar sotmesos.

Els cables poden ser d’un conductor o més d’un i d’una tensió assignada no inferior a 0,6 / 1 kV, i han de complementar Els Requisits especificats en la part corresponent de la norma UNE-HD 603.La secció d’aquests Conductors ha de ser l’adequada a les intensitats i els caigudes de tensió previstes .

Intensitats màximes d’Utilització en règim permanent en línies soterrades

Els Valors indicats en la norma UNE 20.435 són els que apareixen a les taules d’intensitats màximes admissibles.

Temperatures admissibles

Les intensitats màximes admissibles en Servei permanent depenen en cada cas de la temperatura màxima que l’Aïllament Pugui suportar, sense alteracions de les Propietats Elèctriques, Mecàniques i Químiques. AQUESTA temperatura està en funcionament del Tipus d’Aïllament i del règim de Càrrega.

Condicions Especials d’instal·lació soterrada i Factors de Correcció d’intensitat admissible

A l’hora de calcular el factor de correcció, S’ha d’estudiar cada cas individualment.

Factors de correcció per a la instal·lació de conductors soterrats en rasa sota tub o similar. En aqueste tipus d’instal·lacions, cal aplicar tot el que S’ha a dit a propòsit de les intensitats en funció de les condicions d ‘instal·lació soterrades, aixi com el que és descriu a continuació:

En el cas de conductors soterrats en rasa sota tub, S’ha d’instal·lar NOMÉS un circuit per tub. La relació entre el diàmetre interior del tub i el diàmetre aparent del circuit ha de ser superior a 2, Tot i que és Pot acceptar, de manera excepcional, un valor d’1, 5.
En el cas de les canalitzacions sota tub de curta longitud, és a dir, instal·lacions que no superin Els 15 m, si el tub s’omple AMB Aglomerats Especials, no cal aplicar factor de correcció d’intensitat per aquest motiu.
En altres canalitzacions entubades:
Si és abstracta d’una línia AMB cable tripolar o AMB un tern de cables unipolars a l’interior del MATEIX tub, S’ha d’aplicar un factor de correcció de 0,8.
Si és abstracta d’un línia AMB quatre cables unipolars, situats en senglar tubs, hi podeu aplicar un factor de correcció del 0,9.
Si és abstracta d’una agrupació de tubs, el factor de correcció dependrà del Tipus d’agrupació i variar per a cada cable segons si està col·locat en un tub central o perifèric.

Intensitats màximes admissibles per a Conductors en instal·lació a l’aire en galeries o canals

Els Factors de Correcció s’indiquen per a cada condició que pugui diferenciar la instal·lació considerada de la instal·lació tipus.

Condicions d’instal·lació en galeries. A l’efecte de determinar la intensitat màxima admissible és considera la instal·lació tipus següent:

un sol cable tripolar o
un cable tetrapolar o
un tern de cables unipolars en contacte mutu amb una col·locació tal que permeté la renovació eficaços de l’aire. Si la temperatura ambiental és de 40 ° C, per Exemple, amb el cable col·locat sobre safata o fixat a una paret, etc.

Condicions Especials d’instal·lació en galeries i Factors de Correcció d’intensitats admissibles

La intensitat admissible d’un cable, determinada per els Condicions d’instal·lació a l’aire en galeries ventilades, s’han de corregir tenint en compte cadascuna de les magnituds de la instal·lació real que difereixen de les admissibles, de manera que l’augment de temperatura que la circulació de la intensitat calculada provoca no Doni lloc a una temperatura en el conductor que va seguir superior a la que és prescriu com a temperatura màxima, θs, assignada al conductor .

El conductor neutre

La secció mínima del conductor neutre depenen del nombre de Conductors en què és faci la distribució, de manera que si hi ha 2 o 3 Conductors, la secció del neutre serà igual a les dels Conductors de fase, i amb 4 Conductors, la secció del neutre serà, com a mínim, la normativa.

Instal·lacions soterrades de cables aïllats

Les canalitzacions de distribució i subministrament d’energia és disposen, en general, en terrenys de domini públic i en zones perfectament delimitades, preferentment sota els vorera.

El traçat ha de ser el més rectilínia possible i, si pot ser, paral·lel a referencies fixes, com línies de façana i vorera.

Aixi mateix, s’han de tenyir en Compte els Radis de curvatura mínims, fixats pels Fabricant (o en detriment seu, els indicats en els normes de la sèrie UNE 20435), que cal respectar a els canvis de direcció.

Instal·lacions soterrades

En les canalitzacions soterrades, Els tubs protectors han de complir el que estableix la norma UNE-EN 50.086-2-4, i els seves característiques mínimes han de ser, per a les instal·lacions ordinàries.

Dos tipus de sòl:

sòl lleuger
sòl pesat

Els encreuaments: Quan hi encreuaments entre conduccions, s’han de complementar els mínims tecnològics que estableix el reglament de BT.

Pas de les instal·lacions a través d’Elements de la construcció

El pas de les canalitzacions a través d’elements de la construcció, com ara els murs, els envans i els sostres, S’ha de fer d’acordar amb els prescripcions següents:

en tota la longitud dels passos de canalitzacions no s’han de dispar entroncaments o derivacions de cables.
les canalitzacions han d’estar suficientment protegides contra Els deterioraments mecànics, els Accions Químiques i Els efectes de la Humitat. Aquesta protecció s’ha d’exigir de forma contínua en tota la longitud del pas.
si s’utilitzen tubs no obturats per travessa un element constructiu que separi dos locals d’humitats Molt diferents, s’han de dispar de manera que s’impedeixi l’entrada i l’estocs d’aigua al local menys humit, i s’han de corbar convenientment a l’extrem cap al local més humit. Quan els passos desemboquin a l’exterior s’ha d’instal·lar a l’extrem del tub una pipa de porcellana o vidre, o d’un altre material aïllant Adequat, disposada de manera que el pas exterior-interior dels conductors s’efectuï en sentit ascendent.
en cas que els canalitzacions siguin de naturalesa diferent a banda i banda del pas, aquesta s’ha de fer per la canalització utilitzada en el local per a la qual les prescripcions d’instal·lació siguin més severes.
per a la protecció mecànica dels cables a la longitud del pas, s’han de disposar en l’interior de tubs normals quan la longitud no excedeixi de 20 cm, i si excedeix, s’han de disposar en tubs conformes.
els Extrems dels tubs metàl·lics sense aïllament interior han d’estar proveïts de broquets aïllants de vores arrodonides o de dispositius equivalents, o bé els vores dels tubs han d’estar convenientment arrodonides, i ha de ser suficient per als tubs metàl·lics amb Aïllament interior que aquest últim sobresurti lleugerament del primer. Per protegir els conductors también és poden emprar els tubs de vidre, de porcellana o fets d’algun altre material aïllant adequat amb la resistència mecànica suficient.
no necessita protecció suplementària els cables proveïts d’una armadura metàl·lica ni els cables amb aïllament mineral, sempre que la seva coberta no va seguir atacada per materials dels elements per travessa.
si l’element constructiu que ha de travessa separa dos locals amb els mateixes característiques d’humitat, s’hi poden practicar obertures que permetin el pas dels conductors, respectant en cada cas les separacions indicades per al Tipus de canalitzacions de què és tracti .
els passos amb cables aïllats sota motllures no han d’excedir els 20 cm, en els altres casos el pas s’ha de fer per mitjà de tubs.
en els passos de sostres per mitjà de tub, aquest ha d’estar obturat mitjançant tancament estanc i la seva extremitat superior ha de sortejar per sobre del sòl a una alçada almenys igual a la dels sòcols, si n’hi ha, o 10 centímetres a cas contrari. Quan el pas s’efectuï per un altre sistema, s’ha d’obturar igualment mitjançant material incombustible, de classe i resistència al foc, com a mínim, igual a la dels materials dels elements que travessa.

Càlculs Elèctrics: Determinació de la secció

La distribució S’ha de fer en sistema trifàsic a les tensions de 400 V entre fases i 230 V entre fase i neutre.

Per a l’elecció de la secció d’un cable s’han de tenyir en Compte, en general, quatre Factors Principals, la importància dels quals difereix en cada cas. Aquests Factors són:

tensió de la xarxa i del seu règim d’explotació;
intensitat per transportar en determinades Condicions d’instal·lació;
element de llista de pics caigudes de tensió en règim de càrrega màxima prevista;
intensitats i temps de curtcircuit del conductor.

A aquests valors orientatius s’han d’aplicar els coeficients de correcció, segons el que especifica la norma ITC-BT-07.

Per justificar la secció dels Conductors s’han de tenir en compte els consideracions següents:

intensitat màxima admissible per al cable;
caiguda de tensió.

Proteccions de sobreintensitat

Amb caràcter general, els conductors estan protegits pels fusibles que hi ha contra sobrecàrrega i curtcircuits.

Encreuaments, proximitats i paral·lelisme

Els encreuaments , proximitats i paral·lelisme de cables subterranis de baixa tensió directament soterrats ho estableix la ITC-BT-21.

Elements accessoris de connexió

Per a la confecció de Connexions és fan servir maniguets d’unir Al-Al adequats per a la secció dels cables que s’han de connectar. S’ha d’utilitzar la compressió per punxonat profund. S’han d’aïllar mitjançant un recobriment que aporti un nivell d’aïllament com a mínim igual al del cable.

Condicions d’instal·lació de xarxes soterrades de BT

Els aspectes que amb caràcter general s’han de tenir en compte en el disseny i la instal·lació de les línies soterrades de BT són els següents:

el valor de la tensió nominal de la xarxa subterrània de BT ha de ser de 400 V.
l’estructura general de les xarxes soterrades de BT de les companyies de distribució d’energia elèctrica és de bucle, per tant, s’utilitzen sempre cables amb secció uniforme de 240 mm2 d’alumini per a les fases i, com a mínima , 150 mm2 d’alumini per al neutre.
la caiguda de tensió no ha de superar el 7%.
la càrrega màxima de transport és determina en funcionament de la intensitat màxima admissible en el conductor i del moment Elèctric de la línia.
en les Xarxes soterrades de baixa tensió els derivacions produeixen, en general, de caixes d’entrada i Sortida d’un cable principal de baixa tensió. Aixi, en cas d’avaria d’un tram de cable subterrani de baixa tensió, és facilita la identificació i separació del tram avariat.
les derivacions de línies secundàries s’efectuen en caixes de distribució o en caixes de seccionament, en les quals s’ubiquen, si escau, fusibles amb protecció d’un calibre adient, selectius amb els de capçalera.
El conductor neutre està connectat a terra al llarg de la línia de baixa tensió,en els armaris de distribució, com a mínim cada 200 m, i en tots els finals, tant a les línies principals com en els seves derivacions.

Connexió a terra

Les Posades a terra a les línies soterrades de baixa tensió (BT) és realitzar a través del conductor neutre. el que estableix el punt 7.7.4 de la MIE RAT 13.

Sistemes de Connexió del neutre i de les Masses en xarxa de distribució

Els esquemes de distribució s’estableixen en Funció de les Connexions a terra de la xarxa de distribució o de l’alimentació, d’una banda, i de les Masses de la instal·lació receptora.

Esquema TN

És distingeixen tres tipus d’esquemes TN segons la disposició relativa del conductor neutre i del conductor amb protecció:

esquema TN-S: el conductor neutre i el amb protecció són diferents a tot l’esquema .
esquema TN-C: les funcions de neutre i protecció estan combinades en un sol conductor en tot l’esquema.
esquema TN-CS: les funcions de neutre i protecció és combinen en un sol conductor en una part de l’esquema.

Esquema TT

L’esquema TT te un punt d’alimentació, generalment el neutre o compensador, connectat directament a terra. Les masses de la instal·lació receptora estan connectades a una presa de terra separada de la presa de terra de l’alimentació.

Esquema IT

En el tipus d’esquema IT és recomana no distribuir el neutre.

L’esquema IT no te cap punt de l’alimentació connectat directament a terra. Les Masses de la instal·lació receptora estan posades directament a terra.

Aplicació dels Tipus d’esquemes TN, TT i IT

L’elecció d’un dels tres tipus d’esquemes s’ha de fer en funció de les característiques tècniques i econòmiques de cada instal·lació.

Documentació administrativa associada

Tot projecte ha d’aportar la documentació mínima següent:

memòria,
plànols,
pressupost.

Eines, Equips amb protecció i instrumentació específica

D’acord amb el Reial Decret 773/1997, s’entén per Equip de Protecció Individual (EPI) qualsevol equip destinat a ser portat o subjectat pel treballador perquè el protegeixi d’un risc o de diversos que puguin amenaçar la seguretat o la salut del treball, aixi com qualsevol complement o accessori destinat a aquesta mateixa finalitat.

Són part de l’equip amb protecció individual els elements següents:

protectors del cap.
protectors dels ulls i de la cara.
protectors de mans i braços.
protectors de peus i de cames.
protectors del total de cos.

D’acord amb la definició de què és un equip amb protecció individual (EPI), per tenir aquesta condició cal fer les consideracions següents:

L’EPI no té com a finalitat realitzar una tasca o activitat sinó protegir dels riscos que la tasca o activitat presenta. Per tant, no tenen la consideració d’EPI, segons qual estableix el Reial Decret 773/1997, les eines o els útils, encara que estiguin dissenyats per protegir contra un determinant risc (Eines Elèctriques aïllants, etc.).
L’EPI ha de ser portat o subjectat pel treballador i utilitzat de la forma prevista pel fabricant.
L’EPI ha de ser element de protecció per a la persona que l’utilitza, no per a la protecció de productes o persones alienes. D’acordar amb això hi ha peces utilitzades per a la protecció d’aliments o bé per evitar contagis a les persones que no tenen consideració d’EPI, com, per exemple, els elements utilitzats pels manipuladors d’aliments o els utilitzats en determinats Sectors sanitaris.
Els complements o accessoris la utilització dels quals segui indispensable per al funcionament correcte de l’equip i que contribueixen a assegurar l’eficàcia protectora del conjunt, també tenen la consideració d’EPI.

Eines de mà Bàsiques

Les Eines que un electricista tindrà a les mans en més d’una ocasió per donar solució a una avaria, una incidència, o qualsevol altre treball relaciona’t al seu camp professional.

Accessoris i Equips

Les Eines més rellevants són:

bossa portaeines
maneta protegida aïllant per manipular fusibles BT
discriminador bipolar de tensioactius i detector de seqüència de fases

Procediments d’excavació, col·locació de tubs i condicionament de rases

Prèviament a procedir a l’obertura de les rases, cal obrir cates de reconeixement per tal de confirmar o rectificar el traçat previst, que ha de ser el més rectilínia possible i paral·lel en tota la seva longitud a les vorera o els façanes d ‘edificis. A més, en el traçat de les rases, calç Tenir en Compte el radi mínim que cal Deixa en la Corba d’acordar Amb la secció del conductor o els Conductors que Hagin de ser canalitzats.

Cal estudiar la Senyalització de les obres d’acordar amb els normes municipals, i determinar aquelles petites proteccions de seguretat viària .

Fases de Muntatge d’una instal·lació de xarxa subterrània de baixa tensió

Les fases de Muntatge en el cas d’una instal·lació de xarxa subterrània de BT són els Següents:

realitzar l’obertura de rases per medios manuals o amb l’ajut de maquinària.
a continuació, procedir a posar un Llit de sorra al Llarg de tota la rasa ia retirar Qualsevol material que Pugui Danya Els tubs que s’han d’instal·lar.
col·locar els canalitzacions que preveu en el projecte.
a continuació, posar una altra capa de sorra amb un gruix de 0,10 m per sobre dels tubs, envoltant-los completament. Col·locar també una cinta de senyalització de color groc ataronjat o placa de PVC rígida que adverteixi de l’existència de cables. La Seva distància mínima a terra ha de ser de 25 cm, i paper que fa a la part superior de la canalització, de 25 cm. S’ha de procedir al farciment de la rasa, i s’ha de deixar el ferm i el gruix del paviment, per a aquest emplenat s’ha d’utilitzar terra procedent de l’excavació i terra de préstec. Cal Tenir previstes arquetes per als cables o punts d’accés a la xarxa de BT a la d’escomesa, derivacions i entroncaments, i en els altres punts que siguin necessaris per fer possible l’estesa i la substitució dels cables.

procedir a fer l’estesa de Conductors, normalment per procediments mecànics, excepte quan és tracti de petites longituds.
una vegada allotjats els Conductors a l’interior dels tubs, procedir a connectar-los.
reconstruir el paviment deteriorat, si escau.

Procediment d’estesa de cables i col·locació en safates

Hi ha una sèrie de circumstàncies i recomanacions que cal tenir presents a l’hora de fer l’estesa:

quan la bobina és desplaci per terra, rodant, cal fixar-se en el sentit de rotació, generalment indicat amb una fletxa, per tal d’evitar que s’hi afluixi el cable enrotllat.
abans de començar l’estesa del cable, s’ha d’estudiar el lloc més adequat per posar la bobina per tal de facilitar l’estesa.
quan el sòl fa pendent, és preferible realitzar l’estesa en sentit descendent.
per fer l’estesa, la bobina ha d’estar sempre elevada i ha de romandre subjecta amb barra i gats adequats al seu pes i dispositius de frenada.
els cables han de ser sempre desenrotllats i posats en el seu lloc amb la major cura possible, Tot evitant que pateixin torsió, facin bucles, etc.
quan els cables s’estenguin a mà els operaris han d’estar distribuïts d’una manera uniforme al llarg de la rasa, han d’estar proveïts d’un sistema d’intercomunicació i han de ser especialistes en aquests Tipus de Treballs.
també és pot fer l’estesa mitjançant cabrestants, tirant de l’extrem del cable al qual se li ha d’adaptar un cap apropia’t; l’esforç de tracció per mil·límetre quadrat de conductor no ha de passar de l’indicat pel fabricant.
és imprescindible col·locar dinamòmetres per mesurar aquesta tracció, el personal, igual que en el punt anterior, ha d’estar ensinistrat i equipat per poder reaccionar davant les anomalies de la línia que puguin sorgir.
l’estesa S’ha de fer obligatòriament per Corrons, que poden girar lliurement, i han d’estar construïts de manera que no danyin el cable.
durant l’estesa s’han de prendre precaucions per evitar que el cable no pateixi esforços importants, cops ni rascades.
no és permetin desplaçar lateralment el cable per mitjà de palanques o altres eines; S’ha de fer sempre a mà.
només de manera excepcional és permès desenrotllar el cable fora de la rasa i sempre sota la vigilància del director d’obra.
quan dos cables que és canalitzin hagin de ser empalmats, s’han de solapar almenys en una longitud de 0,50 m.

Tècniques de Connexió i empalmament de Conductors

Per confeccionar empalmaments i terminals s’han de seguir els procediments homologats establerts paper fabricant.

Posada a terra i Continuïtat del conductor neutre

La posada a terra i continuïtat del neutre s’ha d’atenir a allò que estableixen els capítols 3.6 i 3.7 de la ITC-BT 06.

Marcatge de Conductors

Els cables han de portar marques que indiquin el nom del fabricant i les seves característiques.

En el procés d’estesa és poden identificar els conductors amb cintes adhesives de color en cas que segui una pràctica habitual. Nomes és permet allotjar un circuit (tres fases + neutre) per tub, i s’ha de marcar cada conductor per mitjà de cinta aïllant de colors (L1 = verd; L2 = groc; L3 = marró; Neutre = gris).

Plans de Manteniment en xarxa soterrades

Els plans de manteniment i han de contenir almenys la informació següent:

instal·lacions afectades per l’actuació.
tipus d’actuació que es realitzarà en cada instal·lació.
dates propostes de realització de les actuacions.

La informació d’entrada per a la realització del pla de manteniment és la formada per les dades següents, en funció dels tipus de treball definits:

històric i instal·lacions per revisar
posada en Servei d’instal·lacions Noves
incidències
defectes detectats a les revisions
informació i Històric de Càrrega a les instal·lacions
revisions reglamentàries i de manteniment i
reclamacions

Avaria Tipus en xarxa soterrades

Les avaries les podem classificar depenent de si la causa és interior o exterior a la línia:

per causa interna

arc extern. intensitat de curtcircuit. sobreintensitat.

Per causa externa

cop d’eina. rascada a l’estiguis del cable. avaria a els cables Propers. corriment de terres. inundacions. descarrega atmosfèrica. corrosió química i electrolítica. envelliment de l’aïllant.

Localització d’avaries

La localització del tipus d’avaria és senzilla, mentre siguin independents entre si, tanmateix la localització del lloc on s’ha produït és més complicada.