teisme FIL. REL.

(del grec 2,`H, theós, Déu, i el sufix -isme) Doctrina que sosté l’existència d’un Déu personal, únic, transcendent al món i creador d’aquest. A diferència del deisme, el teisme defensa que és possible conèixer tant l’existència de Déu com la seva natura i atributs. La reflexió teista es recolza en una teologia natural, o teologia filosòfica, que en la definició de Kant és el coneixement de Déu a partir de la raó i recorrent a l’analogia (veure cita).

Un dels problemes filosòfics del teisme és la dificultat o impossibilitat de trobar arguments raonables de l’existència de Déu. A banda de les clàssiques i conegudes cinc vies tomistes, no falten autors que consideren «racionalment acceptables» o «gaire probable» versions modernes de l’argument ontològic (A. Plantinga), de l’argument cosmològic, o de la contingència del món (WK Craig) i de l’argument teleològic, o argument del designi (R. Swinburne). Com a contrapartida, també l’argument del mal -si el mal existeix, Déu no existeix- té noves i desafiadors versions.

Filòsofs analítics, com Kai Nielsen, M. Durrant, o Anthony Flew i altres, critiquen aquest concepte basant-se en la incoherència, incompatibilitat o contradicció dels predicats que envolten la noció mateixa de Déu. N’hi ha, en canvi, que sostenen no sols la racionalitat del concepte, sinó fins i tot la racionalitat de creure en l’existència de Déu sense arguments suficients (veure cita).

 

Licencia de Creative Commons
Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.