eudemonisme HIST. / ÉTIC.
(del grec, eudaimonia, felicitat, possessió per un dimoni bo, de eudaimon, feli�)
Teoria que sost� que el fi de l�acció humana és la felicitat, entesa aquesta com la millor vida que pot viure l�home; eudaimonia és, per tant, la «vida bona», i es refereix a la qualitat substancial de la vida, no a una simple característica o propietat d�aquesta.
Originàriament, doctrina filosòfica grega que pot atribuir-se sobretot a Sòcrates, Plató i Aristòtil, encara que desenvolupada sistemàticament només per aquest últim, especialment a la seva obra Ètica a Nicòmac (veure text), on l�oposa a la idea d�identificació amb el plaer (veure hedonisme), la riquesa o l�honor, o qualsevol cosa que sigui en alguna mesura material. Per a Aristòtil la felicitat resideix, fonamentalment, en el coneixement (veure text).
Aquesta obra est� sota una llic�ncia de Creative Commons.