eudemonisme HIST. / ÉTIC.
(del grec, eudaimonia, felicitat, possessió per un dimoni bo, de eudaimon, feliç)
Teoria que sosté que el fi de l’acció humana és la felicitat, entesa aquesta com la millor vida que pot viure l’home; eudaimonia és, per tant, la «vida bona», i es refereix a la qualitat substancial de la vida, no a una simple característica o propietat d’aquesta.
Originàriament, doctrina filosòfica grega que pot atribuir-se sobretot a Sòcrates, Plató i Aristòtil, encara que desenvolupada sistemàticament només per aquest últim, especialment a la seva obra Ètica a Nicòmac (veure text), on l’oposa a la idea d’identificació amb el plaer (veure hedonisme), la riquesa o l’honor, o qualsevol cosa que sigui en alguna mesura material. Per a Aristòtil la felicitat resideix, fonamentalment, en el coneixement (veure text).
Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.