rol SOCIOL.
(del llatí rotula, petita roda, en sentit derivat, el text «enrotllat» entorn d’un corró, i per extensió el paper que exerceix un actor) La conducta que s’espera d’algú pel fet d’ocupar un status o posició social determinats.
Igual que els estatus, els rols es divideixen en adscrits i adquirits. Per néixer en una determinada classe es té un determinat estatus i s’està obligat a assumir determinats rols; s’està també obligat a assumir aquells nous rols que siguin propis de les noves posicions socials, o estatus, que un lliurement adquireixi. No obstant això, tant els rols adscrits com adquirits s’han d’aprendre. L’aprenentatge d’un rol és part del procés de socialització, que comença en la infància y prossegueix durant tota la vida.
La teoria moderna de rols defineix el rol com un conjunt d’actituds i gestos normatius corresponents a les expectatives socials vinculades a les situacions socials, i el concep com un vertader paper dramàtic que els actors socials han d’assumir i exercir (role-taking) en un escenari social i davant un públic determinat, accentuant la comparació amb el teatre i el drama, que és l’àmbit d’on ve la paraula «rol». Es discuteix si aquesta definició suposa que hi ha un predomini de l’estructura o de la institució social sobre l’individu al qual imposa una forma determinada de conducta (opinió del funcionalisme) o si és el propi individu que s’imposa a si mateix les diverses conductes obligades que assumeix amb el rol, d’acord amb un lliure joc d’interessos i el procés social de formació del sí mateix en interacció amb els altres (opinió defensada sobretot per G.H. Mead), en aquest cas la primacia resideix en l’individu y no en l’institució social.
El concepte de rol és un exemple de constructe mental per a l’estudi de l’entramat social i de les interaccions entre individu i societat.
Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.