Aquest terme va ser encunyat per Bronislaw Malinowski (1884-1942), per definir la seva concepció de l’antropologia, en oposició al evolucionisme cultural. Segons ell, cada cultura està constituïda per una sèrie de trets integrats dins d’un sistema total, de manera que cadascun dels esmentats trets particulars o parts guarden una relació amb el tot. Així, cada cultura corresponent a una determinada societat constitueix un conjunt coherent i orgànic en què cada element, o tret, serveix a la funció del conjunt. Cadascuna de les parts pot tenir la seva pròpia forma específica (un estri de conreu, un arc, un vas, una forma de contracte matrimonial, una subvenció cultural, o una llança, per exemple), però cap d’aquestes parts o elements culturals existiria com unitat aïllada, sinó que cadascuna d’elles ocupa un determinat paper dins de la totalitat de la cultura de la que és part. D'aquesta manera, interpretar un fet o tret cultural suposa interpretar-lo com un fenomen social que cal explicar-se en funció del que aporten al conjunt de la cultura i la societat. La manera de relacionar-se cadascuna de les diferents parts, així com les seves influències mútues, constitueixen la estructura de la cultura. L’aportació de cada part al sistema constitueix la seva funció. Així, a través de les categories de forma, estructura i funció, el funcionalisme, fa especial èmfasi en la dinàmica interna d’una cultura, i considera la funció com el principi organitzador. Els funcionalistes distingeixen també entre la feina del etnògraf (que descriu els aspectes parcials d’una cultura) i el del etnòleg (que crea una síntesis funcional i interpreta les dades etnogràfics d’acord amb les nocions de manera, estructura i funció) (veure funció).