falsabilitat EPIST.
Criteri de demarcació
que, segons Karl R. Popper, permet distingir les teories,
hipòtesis i enunciats científics o empírics dels que no ho són. Segons aquest criteri, una teoria o una hipòtesi són científiques si poden ser falsades o refutades pels fets. Un enunciat en general resulta refutat per l'experiència si entra en contradicció amb els fets. Per examinar si una teoria o una hipòtesi són refutables, és necessari referir a aquestes un enunciat bàsic observable, l'afirmació del qual sigui lògicament la negació d'un enunciat universal (la teoria o la hipòtesi) (veure text). Enfront de la verificabilitat que
és el criteri que proposava
el Cercle de Viena
i, en general, el neopositivisme, Popper sosté, basat en
l'asimetria entre
verificació i
refutació
(això és, en la propietat que els enunciats universals no poden ser verificats, però sí que poden ser refutats) que l'únic que positivament pot interessar a la ciència és l'intent constant de sotmetre a prova les seves conjectures per eliminar totes aquelles que siguin falses.
La falsabilitat és només criteri del caràcter científic o empíric dels enunciats, no del sentit dels enunciats; la metafísica no és ni científica ni empírica, i per tant no falsable, però, a diferència del que sosté el neopositivisme, sí que té sentit.
La falsabilitat s'anomena també refutabilitat.
La regla lògica que segueix la falsació és la forma vàlida del modus tollens.
H→c
¬c
_____
¬H
Hipòtesi
→ predicció
predicció falsa
(segons els fets)
___________________________
Desconfirmació de la
hipòtesis
_____________________________________ Veure també:
Imre Lakatos, filòsof hongarès, seguidor de les idees de Popper, distingeix entre un
falsacionisme dogmàtic i un falsacionisme metodològic. El primer correspon a la divulgació inicial que de les teories falsacionistes de Popper van fer alguns autors, com Ayer, Kuhn i Nagel, i que suposa l'afirmació fonamental de què la ciència no pot provar hipòtesi, sinó que només pot intentar refutar-les. Enfront d'això, Lakatos es refereix al falsacionisme metodològic, del que distingeix una versió ingènua, atribuïble a Popper, i una versió refinada, la del propi Lakatos (veure text), que admet una certa acceptabilitat o una certa verificabilitat de les hipòtesis.
Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.