falsacionisme EPIST.
La teoria sobre el mètode científic, de Popper, basada en la seva concepció de la ciència com a sistema de
conjectures i refutacions, segons la qual una hipòtesi o teoria científica és un enunciat universal, la veritat del qual no pot demostrar-se, perquè cap sèrie finita d'observacions -cap procediment inductiu- pot establir la confirmació d'una hipòtesi, però la falsedat de la qual sí que pot determinar-se, mitjançant la refutació o falsació d'aquesta. Imre Lakatos, filòsof hongarès, seguidor de les idees de Popper, distingeix entre un falsacionisme dogmàtic i un falsacionisme metodològic.
El primer correspon a la divulgació inicial que de les teories falsacionistes de Popper van fer alguns autors, com Ayer, Kuhn i Nagel, i que suposa l'afirmació fonamental de què la ciència no pot provar hipòtesi, sinó que només pot intentar refutar-les. Enfront d'això, Lakatos es refereix al falsacionisme metodològic, del que distingeix una versió ingènua, atribuïble a Popper, i una versió refinada, la del propi Lakatos (veure text ), que admet una certa acceptabilitat o una certa verificabilitat de les hipòtesis.
Veure falsabilitat.
Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.