axiologia GEN. / ÉTIC.

(del grec þ>4@H, axios, mereixedor, digne, valuós, i 8`(@H, logos, fonamentació, concepte) Ciència o teoria dels valors, especialment dels morals, de relativa novetat en la història del pensament, ja que el terme i el concepte van ser desenvolupats al començament del s. XX sobretot pels autors neokantians de la escola de Baden -en contraposició, no obstant això, amb la ètica formal de Kant-, W. Windelband (que es refereix a valors morals i religiosos, principalment) i H. Rickert (que tracta més aviat del valor de veritat;), encara que també s’afirma que van ser introduïts amb anterioritat pel filòsof idealista alemany R.H. Lotze (1817-1881). Husserl assumeix l’axiologia dins la seva fenomenologia, i segueixen aquest nou enfocament M. Scheler i N. Hartmann, entre altres.
Diverses teories dels valors, més recents, amplien el concepte de valor a altres camps: estètics, polítics, econòmics, etc.

 

Licencia de Creative Commons
Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.