egoisme ÉTIC.
(del llatí ego, jo) En psicologia, tendència de l�individu a considerar-se centre principal de tot interès, que redunda en l�interpretació tácita o explícita que res té sentit si no és des de la perspectiva del benefici propi.
En un sentit filosòfic més general, equival al solipsisme i al subjectivisme, que sostenen que només hi ha el «jo» i les modificacions subjectives d�aquest.
En ètica, egoisme s�oposa a altruisme i s�expressa adoptant aquella decisió que més ens beneficia i més protegeix el nostre inter�s propi, ignorant per complet les conseqüències que les nostres accions poden tenir en els altres, el dany o dels quals benefici es considera merament accidental, en el cas que els altres i els seus interessos són un simple instrument nostre. La conducta purament egoista no és en cap mode ètica: només es pot actuar moralment tenint en compte d�alguna forma l�interès dels altres, o interès general, a més del propi.
Hume , que d�una banda sosté que la moralitat i la just�cia no provenen sinó de l�egoisme (self-love; veure cita), sosté també una mena d�harmonia natural entre els sentiments egoistes i els sentiments socials (veure cita), o entre el amor propi i el sentiment d�humanitat o simpatia (veure cita).
El contingut d'aquesta web ha estat creat per Jordi Cort�s Morat� i Antoni Mart�nez Riu. El disseny i realitzaci� de la web, aix� com la traducci� al catal� dels continguts ha estat realitzat per Jordi Cort�s.